Les giragonses de Pedro Sánchez amb la immigració

Després de protagonitzar un canvi radical, Sánchez ha acabat fent el mateix que els seus antecessors

Pocs dies després d'arribar a la Moncloa, Pedro Sánchez va protagonitzar un cop d'efecte d'abast europeu en acollir l''Aquarius', un vaixell carregat de migrants rescatats per una ONG en alta mar que la Itàlia del xenòfob Salvini havia rebutjat. En aquella ocasió, l'arribada del vaixell a València va estar envoltada per l'expectació mediàtica i als migrants se'ls va acollir en condicions especials. Llavors vam elogiar la resolució presa, perquè es tractava d'una decisió humanitària i posava en evidència el caos en què s'ha convertit la política migratòria europea, però també vam advertir que podia quedar en un simple gest de màrqueting si no anava acompanyat d'una política clara d'acollida i, sobretot, si no s'impulsava un pacte a nivell europeu per acabar amb el drama que es viu al Mediterrani.

Lamentablement, avui, mirant cap a una altra banda quan l''Aquarius' torna a estar en la mateixa situació amb 141 migrants a bord, el govern de Sánchez demostra que la decisió del juny d'acollir el vaixell va ser més un gest oportunista que l'inici d'un canvi real de polítiques. El ministre de l'Interior italià, Matteo Salvini, ja va advertir Sánchez llavors que es preparés per rebre'n molts més, cosa que era perfectament previsible. I ara el govern espanyol, després de diverses giragonses, es troba que no sap què fer.

No passa res per admetre que Espanya no pot acollir tots els immigrants del planeta i que aquest és un fenomen complex que demana una resposta en múltiples fronts, com ara les ajudes al nord d'Àfrica pactades amb Angela Merkel. Però al mateix temps és evident que Espanya no es troba en una situació d'emergència per l'arribada d'immigrants, com molts volen fer creure de forma irresponsable, i encara està en condicions d'absorbir de manera ordenada els rescatats al Mediterrani pels dos o tres vaixells d'ONGs que encara hi operen, com ara l''Open Arms'. Ahir mateix la ciutat de Barcelona es va oferir per acollir els 141 migrants, molts d'ells refugiats que fugen de situacions de guerra i tenen dret a l'asil.

El que no és acceptable és el que va dir ahir el portaveu del PP al Congrés, Rafael Hernando, que va demanar que l''Aquarius' retorni els rescatats a Líbia, un país no segur on les màfies de tràfic de persones fan el seu gran negoci jugant amb la vida de la gent. Lamentablement, l'opció del PP és la que ha imperat fins ara a Europa: derivar el drama cap a tercers països i tapar-se després els ulls per no veure quines conseqüències comporta per als migrants.

Però resulta que tapar-se els ulls no és una solució ni resol res. La UE ha de pactar d'una vegada un pla d'acció realista que eviti el lamentable espectacle dels vaixells de rescat viatjant de port en port i que, alhora, sigui capaç de regular uns fluxos d'immigració assumibles i solidaris entre tots els països europeus. El populisme xenòfob, juntament amb la insolidaritat entre socis i la incapacitat dels líders per parlar clar, ens ha dut al caos actual. I Pedro Sánchez ha quedat retratat en aquesta qüestió com algú que, prometent un canvi radical, acaba fent el mateix que els seus antecessors.

Més continguts de

El + vist

El + comentat