La hipocresia sense límits del PP amb Catalunya
De vegades els polítics es relaxen i diuen el que pensen de veritat i no el que l'estratègia partidista els obliga a repetir. Això és el que sembla que li va passar a Alberto Núñez Feijóo divendres durant un dinar amb periodistes. Allà va deixar caure tres bombes atòmiques que han commocionat el partit: que estaria disposat a concedir un indult a Carles Puigdemont si es donessin certes condicions (penediment, renuncia a la via unilateral, etc.), que va estudiar durant 24 hores la possibilitat d'oferir una amnistia als encausats pel Procés durant els contactes que el PP va mantenir amb Junts per a la investidura, i que considera que el jutge Manuel García-Castellón ho tindrà molt difícil per demostrar l'acusació de terrorisme en el Procés (quan ell mateix ha afirmat públicament que a Catalunya hi va haver terrorisme). Tot plegat, tres torpedes que contradiuen la línia que han mantingut el PP i el mateix Feijóo des del 23-J, i que han sumit el partit en una barreja d'estupefacció i malestar.
El líder popular ha intentat apagar l'incendi provocat per ell mateix rectificant les seves paraules, però el seu lideratge ha quedat molt tocat. Com en altres ocasions, ha estat incapaç de mantenir la posició i ha hagut de fer marxa enrere de forma vergonyosa. Però el que ha passat no es podrà esborrar perquè ara sabem que quan Feijóo cridava la ciutadania a manifestar-se contra l'amnistia o amenaçava amb il·legalitzar partits independentistes, pensava tota una altra cosa. I en lloc d'intentar imposar la seva visió a la resta del partit, és a dir, en lloc de fer de líder, Feijóo s'ha limitat a seguir les instruccions que li arribaven del conglomerat de la dreta madrilenya (política, econòmica i judicial), que és qui mana realment. Finalment, entre fer el que considerava millor per al seu país i primar els interessos del partit, Feijóo ha triat això segon, de manera que ha fet un paper en què no creia aplicant una hipocresia sense límits. I ara reincideix en l'error.
Diumenge a la nit sabrem el que haurà passat a Galícia, i dilluns als despatxos de Madrid es començarà a debatre qui ha de substituir Feijóo com a líder del PP, perquè ja ningú hi confia. Per això l'única sortida digna que li queda al líder gallec és donar la cara, defensar el projecte polític en el qual creu de veritat i enfrontar-se directament a Isabel Díaz Ayuso i José María Aznar. I si es veu incapaç de guanyar aquesta batalla, el que ha de fer és plegar i marxar cap a casa. De moment, però, sembla que opta per mantenir-se a la poltrona de Génova quan ja tothom sap que no comparteix la línia dura amb Catalunya que li exigeixen des de Madrid i que està obert a fórmules per superar el conflicte polític. ¿Amb quina credibilitat podrà exercir ara com a cap de l'oposició o convocar protestes? En política, com deia Josep Tarradellas, es pot fer de tot menys el ridícul.
