La ignomínia del Tribunal de Comptes
El procediment del Tribunal de Comptes per l'acció exterior de la Generalitat contra 41 càrrecs i excàrrecs del Govern, que hauran de dipositar una fiança conjunta de 5,4 milions d'euros en els pròxims dies, és un autèntic monument a la ignomínia, un escàndol que fa baixar uns quants graons la qualitat de la democràcia espanyola. De fet, la forma de procedir recorda molt la dels règims autoritaris i dictatorials, que aplicaven la justícia de manera retroactiva contra els defensors de la democràcia acusant-los de "rebels".
Una acció exterior que era perfectament legal i que mai va ser impugnada davant de cap tribunal resulta que ara és, als ulls d'aquest organisme administratiu, un frau de llei que mereix unes multes milionàries pel que es va fer una dècada enrere. Les persones afectades es troben en una situació d'indefensió absoluta, i aquest dimarts els advocats han tingut només tres hores per llegir un informe de 500 pàgines i presentar-hi al·legacions. El més vergonyós és que, mentre dura el procés, els investigats han de dipositar una fiança milionària que, a la pràctica, suposa la ruïna personal de la gran majoria. Persones sense un gran perfil polític i que bàsicament han sigut servidors públics, com l'exconseller Andreu Mas-Colell, l'exdirector del Diplocat Albert Royo o l'ex interventora general Mireia Vidal, han de fer front a fiances solidàries de tres milions d'euros o més. Ni en els pitjors malsons d'un estat autoritari orwel·lià cap d'ells es podria haver imaginat que a Espanya, un país membre de la UE, podia passar una cosa semblant. Condemnats a la mort civil sense possibilitat ni de defensar-se.
El fet que entre els investigats hi hagi algú de la talla i el prestigi acadèmic d'Andreu Mas-Colell ha suposat, un altre cop, una nova crisi de reputació per a Espanya gràcies al manifest de suport d'una trentena de premis Nobel d'economia. Explicar a fora que un organisme administratiu que no pertany al poder judicial, que està fortament polititzat i que és famós pels seus casos de nepotisme pugui causar un dany tan gran a ciutadans europeus és certament complicat. Clarament es tracta d'una revenja de certes estructures de l'Estat que encara estan controlades pel PP i que han decidit que l'acció de la justícia, que va absoldre de malversació alguns dels investigats, es quedava curta.
L'acció del Tribunal de Comptes és una roca de dimensions considerables en el camí del diàleg que justament aquest dimarts han iniciat els presidents espanyol i català amb una trobada a la Moncloa. Pedro Sánchez ha de ser conscient que, com ja va dir el seu ministre de Transports, José Luis Ábalos, caldrà retirar totes aquestes "pedres en el camí" per poder avançar cap a un diàleg mínimament efectiu. El govern espanyol ha d'acabar amb l'actuació arbitrària dels sectors de l'Estat que volen torpedinar qualsevol solució al conflicte català. I ha de permetre que la Generalitat trobi una manera d'avalar aquestes fiances i evitar així el que és una condemna sense judici a totes les persones afectades.
