Imatge lamentable del Govern abans de la taula de diàleg
BarcelonaERC i Junts van allargar fins al límit les negociacions per formar govern amb l'argument que no volien repetir els errors del passat i que aspiraven a constituir un executiu fort i cohesionat. A les primeres de canvi, però, i en temes tan cabdals com l'aeroport o la taula de diàleg, aquesta cohesió ha saltat pels aires i ha demostrat que no existeix una mínima base comuna per garantir la governabilitat durant quatre anys. En les últimes hores, l'espectacle de divisió i retrets creuats abans de la reunió de la taula de diàleg amb el govern espanyol d'aquest dimecres ha estat senzillament lamentable.
En essència, els fets són els següents. Després d'un estira-i-arronsa que ha durat mesos, ERC aconsegueix que Pedro Sánchez participi en la primera reunió de la taula. La fórmula, pensada per minimitzar el desgast per al president espanyol, és la d'una reunió bilateral entre els dos presidents i la participació de tots dos a l'obertura de la taula de diàleg. Aquest format no acaba d'agradar a Junts, que havia amenaçat en els dies previs amb no participar en la taula si no venia Sánchez. En paral·lel, durant l'estiu, el president Aragonès demana als seus socis que les persones que designin per a la taula siguin membres del Govern, amb l'argument que així se la dota de la màxima institucionalitat. Ell mateix proposa que l'acompanyin la consellera Vilagrà i el conseller Torrent. I aquest dimarts al matí, just abans de la reunió del consell executiu, Junts ignora la petició del president i fa públic un comunicat en què informa dels seus noms, entre els quals només hi ha un membre del Govern, el vicepresident Puigneró, i completa la llista amb Jordi Sànchez, Jordi Turull i Miríam Nogueras.
Davant d'aquest pols que li plantegen els socis, Aragonès decideix que no accepta els noms de Junts i al consell executiu s'aprova un acord en què només consten els membres d'ERC a la delegació catalana. Després, el president compareix per explicar que manté la porta oberta a incorporar membres de Junts sempre que rectifiquin, cosa que no fan. El cas és que, si no hi ha un nou gir de guió, aquest dimecres assistirem a la institucionalització de la fractura del Govern, amb una delegació negociadora que estarà formada íntegrament per membres d'ERC.
Davant d'això, és lícit preguntar-se quin futur té un Govern que en les últimes setmanes ha mostrat diferències insalvables en dues qüestions tan importants com l'aeroport del Prat i la taula de diàleg. I no només això, sinó que en aquest cas Junts ha qüestionat directament l'autoritat del president de la Generalitat i ha desoït la seva petició. Cal apuntar aquí que Aragonès, com a president i líder de la força independentista més votada, té dret a liderar la negociació, a marcar les regles de joc i a exigir una mínima lleialtat institucional als seus socis. Perquè, en última instància, la manca d'unitat catalana a qui beneficia és al govern espanyol i a Pedro Sánchez, que es volia estalviar el tràngol de la reunió i ara veu com la seva presència el que ha fet és afeblir la part catalana de la taula.
