Una investidura encallada en el pitjor moment
Aquest divendres a les 10 començarà al Parlament de Catalunya el debat i la primera votació per a la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat sense que s'hagi assolit encara el pacte entre ERC, Junts i la CUP perquè tiri endavant. De moment, a l'espera que les bases de la CUP ratifiquin aquest dijous el preacord amb ERC, el candidat Aragonès només tindria assegurats els 33 vots d'Esquerra i els 9 de la CUP, lluny encara dels 68 necessaris. La causa és que ERC i Junts no han estat capaços en les cinc setmanes que han passat des del 14-F de posar-se d'acord, tot i que ja es donava per fet que el pròxim Govern estaria format per aquests dos partits. Sense entrar en el grau de responsabilitat de cadascun dels actors en la manca d'acord, el primer que cal dir és que és una notícia pèssima que en plena pandèmia i amb el país pendent d'enfilar el camí de la recuperació econòmica no hi hagi encara un acord o, almenys, un preacord entre les dues formacions.
El moment demanava més altura de mires i un acord ràpid per posar tota la maquinària de la Generalitat al servei de la lluita contra la pandèmia i de la reconstrucció econòmica. Lamentablement, però, i si no hi ha una gran sorpresa en les últimes hores, tot apunta que Aragonès perdrà la primera votació. Aquest entrebanc es podria superar si en la segona votació, sigui diumenge o sigui dimarts, la investidura tira endavant i el Govern es pot constituir abans de Setmana Santa. Dues votacions fallides, però, i l'obertura d'un termini de dos mesos abans de la convocatòria automàtica d'eleccions, serien un fracàs que deixaria encara més tocada la imatge de l'independentisme.
Una de les qüestions que està encallant l'acord a hores d'ara és el paper que ha de tenir el Consell per la República. Junts vol que aquest òrgan, presidit per Carles Puigdemont, dirigeixi l'estratègia de l'independentisme, mentre que ERC en recela perquè el considera esbiaixat. És evident que cal salvaguardar la figura de l'expresident Carles Puigdemont, que s'ha demostrat com un actiu molt valuós en el front internacional del Procés, però també és cert que, des que Artur Mas va iniciar el Procés el 2012, hi ha un implícit que marca que el lideratge del Procés recau en cada moment en la figura del president de la Generalitat, que és qui està habilitat democràticament pel Parlament, on resideix la sobirania popular, i és l'interlocutor institucional reconegut per la resta d'actors. Des d'aquest punt de vista, pot haver-hi òrgans de debat o consultius, però les decisions, com en totes les democràcies, corresponen al Govern i al president.
Per tant, caldrà ser generosos i creatius per trobar una solució sobre aquest punt que permeti a l'independentisme plantejar el pols amb l'Estat en els diferents àmbits, intern i extern. Però alhora caldrà mantenir les institucions enfocades en l'objectiu de millorar la vida dels set milions i mig de catalans, amb el propòsit de tenir un país cohesionat en un moment extremadament difícil. I per això la primera cosa que cal és investir un president.
