Tot i que és Donald Trump qui sol ser el focus d'atenció pública internacional els darrers temps, no podem oblidar-nos del president rus, Vladímir Putin, un personatge molt més fosc que el nord-americà, ja que governa un país sense els contrapesos democràtics dels Estats Units. Les presons russes són plenes de dissidents, cada dia s'informa del tancament d'ONGs o entitats que per algun motiu resulten molestes al règim, i tot això per no parlar dels milers de russos que moren diàriament al front ucraïnès només pels deliris imperials de l'inquilí del Kremlin.
D'entre tots els opositors que han plantat cara a Putin sobresurt la figura d'Aleksei Navalni, que va ser assassinat fa dos anys mentre complia pena de presó. Una investigació dels governs britànic, suec, francès, alemany i neerlandès ha conclòs, analitzant restes del seu cos, que Navalni va ser enverinat amb una toxina letal present en granotes verinoses de l'Amèrica del Sud. L'enverinament, per cert, és una de les especialitats dels serveis secrets russos des de l'època del KGB.
Putin no és només un líder autoritari, sinó que governa un règim assassí que no tolera la dissidència i on la democràcia és només una aparença sense contingut real. Putin és, segurament, allò que Trump voldria ser: un dictador sense més límit que la seva moral. Això sí, tots dos comparteixen el menyspreu a Europa i les seves democràcies liberals i la fascinació per una manera molt masculina d'entendre el poder. Tots dos també comparteixen la idea que Europa hauria de continuar sent un petit grup de països dividits i governats per polítics de la seva corda, com ara l'hongarès, Viktor Orbán, a qui aquest dilluns Marco Rubio ha visitat per donar-li una empenta de cara a les eleccions de l'abril.
En aquest context, l'exemple de Navalni i el seu llegat haurien d'estar molt presents en les cancelleries europees, que discuteixen un altre cop si és possible negociar amb Putin o no. L'opositor rus era molt conscient del futur que li esperava, i per això va gravar un documental que recull els seus darrers dies en llibertat a Europa, abans de tornar a Rússia i ser detingut. El seu objectiu era despertar consciències, a dins i a fora de Rússia, i llançar un missatge clar: no confieu en Putin. I el seu assassinat és la prova palmària que Putin només entén el llenguatge de la força i la violència. Potser per això està tan ofuscat en una guerra, la d'Ucraïna, que ja dura més que la que els russos anomenen Gran Guerra Patriòtica (1941-1945) contra els nazis.
Podem avançar el que Navalni pensaria de Trump llegint les opinions d'un altre il·lustre opositor rus, l'excampió mundial d'escacs Garri Kaspàrov, que justament denuncia que el moviment MAGA és l'aliat perfecte de l'autòcrata rus. Per aquest motiu honorar el record de Navalni significa situar-se en el bàndol contrari de la història del que ocupen personatges com Trump i Putin.
