L'herència enverinada de Trump al Partit Republicà
BarcelonaL'espectacle que s'està vivint aquests dies a la Cambra de Representants dels Estats Units certifica el que molts analistes ja fa temps que van predir: l'històric Partit Republicà, conegut com el Grand Old Party (GOP), està trencat i immers en un caos impropi de la seva trajectòria. El fet que fins a 20 congressistes republicans díscols es neguin a votar el candidat oficial a presidir la cambra, Kevin McCarthy, ha portat el Congrés a una situació de bloqueig inèdita en almenys un segle. La crisi s'ha fet encara més profunda quan aquests congressistes, que pertanyen a l'ala més ultra del partit, han desobeït la crida feta pel seu propi líder, l'expresident Donald Trump, per votar el candidat oficial i així assegurar la cohesió del partit.
El trumpisme ha creat els seus propis monstres, que ara han emergit com un grup de congressistes que són més trumpistes que el mateix Trump i estan disposats a boicotejar el funcionament de les institucions nord-americanes. La casualitat ha volgut que aquesta rebel·lió parlamentària coincideixi amb el segon aniversari del fet més greu que ha partit la democràcia nord-americana en l'últim segle, que va ser l'assalt al Capitoli per part d'una turba enfervorida que va provocar set morts. Dos anys després ha quedat demostrada la implicació del mateix Trump en aquell bany de sang, provocat per la seva negativa a reconèixer la derrota electoral.
El Partit Republicà està pagant ara el preu d'haver-se posat al servei de Trump i ara n'és un ostatge. La realitat és que ara no se'n pot desfer sense patir una profunda fractura, o fins i tot una escissió, perquè el cert és que milions d'americans continuen pensant que els demòcrates van robar l'elecció i que Biden és un president il·legítim. La covardia dels principals líders republicans en els últims anys, que excepte honroses excepcions no es van atrevir a plantar cara a les barbaritats de Trump, per exemple en la gestió de la pandèmia, ha provocat que el partit sigui avui una olla de grills on els populistes, negacionistes i fanàtics religiosos porten la veu cantant. I on els moderats que abans eren majoria han estat arrasats pels candidats trumpistes.
Per entendre l'abast de la crisi dels republicans només cal veure la distància sideral entre el que representava algú com l'exsenador i candidat republicà el 2012 John McCain, una persona respectada a dreta i esquerra, i el que avui és Donald Trump. Per sort, l'estratègia de la polarització extrema, amb la qual els republicans pretenien recuperar el control de les dues cambres, no va reeixir del tot i el Senat va quedar en mans dels demòcrates. Aquesta sensació de derrota, juntament amb el temor que Trump sigui jutjat per l'assalt al Capitoli i no es pugui presentar a les eleccions, és el que ha exacerbat les diferències a dins del Partit Republicà. El problema és que, vist el perfil dels congressistes díscols, els serà molt difícil mantenir una mínima cohesió davant d'un Partit Demòcrata que es mira l'espectacle amb una indissimulada satisfacció.
