Un dèficit elèctric cada cop més preocupant i la caducitat de les centrals nuclears –l'any passat van produir més del 50% de l'energia consumida a Catalunya– ens han situat en una posició d'alerta. I només faltava la recent gran apagada. Catalunya consumeix més electricitat de la que genera. El 2024, el consum elèctric al Principat va ser de 44,1 TWh, mentre que la producció va situar-se en 37,4 TWh, de manera que el dèficit va ser d'un 15,19%.
Davant d'aquesta realitat, o ens posem les piles o serem cada cop més dependents. És en aquest sentit que cal llegir la decisió del Govern d'aprovar un decret llei que declara d'interès públic superior l'emmagatzematge elèctric amb bateries. És la primera administració de l'Estat que fa aquest pas, clau per agilitzar la tramitació d'aquestes instal·lacions i donar seguretat i estabilitat a les empreses que generen energia renovable. El decret llei persegueix, d'una banda, regular i incentivar les bateries i, de l'altra, accelerar la transició energètica i agilitzar la tramitació de projectes de parcs solars, eòlics i d'emmagatzematge que depenen de la Generalitat.
Al marge de si un pensa que ens cal sobirania elèctrica o que no ens és necessària, el que resulta rellevant és que un país amb sol i vent no aprofiti aquests recursos naturals gratuïts i no contaminants per dotar-se d'avantatge competitiu amb la producció d'energia verda pròpia. Amb una economia que cada cop s’electrifica més, quin sentit tindria no fer-ho? Però fa massa anys que vivim un bloqueig en aquest terreny.
D'una banda, tenim una població afortunadament sensibilitzada amb la crisi mediambiental; de l'altra, una mateixa ciutadania que es mostra reticent a acceptar que en el seu territori s'instal·lin molins de vent i parcs solars. La contradicció està servida. L'autocrítica és escassa. Cal trencar aquest atzucac paradoxal.
Catalunya ha de voler situar-se al capdavant de la producció d'energia verda. De moment, som a la cua d'Espanya i d'Europa. No pot ser. Les traves burocràtiques, l'oposició veïnal i el rebuig de la pagesia fins avui han impedit fer passes decidides endavant. Sens dubte, l'aposta per les renovables tindrà costos paisatgístics i, en part, ecològics, però són energies verdes i, per tant, amb efectes col·laterals infinitament inferiors als que produeix l'ús de combustibles fòssils, d'energia nuclear o d'infraestructures hidroelèctriques.
Al marge del decret esmentat, el Govern també ha autoritzat l'ampliació de personal de la companyia pública catalana L'Energètica, que s'ha marcat l’objectiu de disposar el 2040 del potencial d’energia renovable necessari per abastir tots els serveis públics de la Generalitat. Es tracta de posar-se al davant i donar exemple. També alguns ajuntaments estan anant en la mateixa direcció. I igualment caldrà que el sector empresarial privat i els ciutadans individuals se sumin a l'aposta de l'energia verda. Perquè, en efecte, ens calen grans parcs eòlics i solars, per incòmodes que a vegades siguin, i cal repartir-los equilibradament pel territori. Però també necessitem un minifundisme d'autoconsum. Tot suma. El futur energètic ha de ser verd.
