Lula i el repte de desmuntar la política d'odi
L'ajustat triomf d'Inácio Lula da Silva davant l'ultradretà Jair Bolsonaro a les eleccions presidencials del Brasil –50,9% dels vots contra 49,1%– suposa un alleujament per al Brasil i per al món, però deixa un panorama delicat al país sud-americà. Lula, de 77 anys, no ho tindrà gens fàcil per pacificar el país, per desmuntar els retrocessos socials, climàtics i democràtics de Bolsonaro i, en definitiva, per recosir una societat fracturada. La reconciliació que ha proclamat com a objectiu és, ara mateix, un desig tan lloable com complicat. El país està polaritzat en dues meitats altament confrontades.
En funció de quina sigui l'oposició que decideixi exercir Bolsonaro, la cosa encara serà més complicada. De moment, costa d'interpretar el silenci de l'exmilitar derrotat. L'únic indici tranquil·litzador és el que ha donat el president del Tribunal Superior Electoral, Alexandre de Moraes, que després de parlar per telèfon tant amb Lula com amb Bolsonaro ha assegurat que l'encara mandatari acceptarà els resultats. Amb tot, la lògica porta a pensar que Bolsonaro, que no ha trucat a Lula per felicitar-lo, presentarà batalla i exercirà una oposició implacable. No en va, té gairebé la meitat del país al seu costat, amb seguidors fanatitzats per la seva sofisticada maquinària de fake news. No hi ha cap indici per pensar que, després de quedar-se a les portes de la remuntada davant les enquestes, Bolsonaro renunciarà a la seva popularitat i a la seva enorme capacitat d'influència.
En el terreny institucional, cal tenir en compte, a més, que els conservadors continuen sent majoria al Congrés, de manera que Lula tindrà un marge de maniobra limitat per desfer les polítiques socials, climàtiques i sobre drets i llibertats. Hi ha hagut, això sí, el gest fins fa uns dies impensable del president del Congrés, Arthur Lira, aliat tradicional de Bolsonaro, que ha reconegut la victòria lulista i ha instat a mirar endavant. En aquest sentit, l'aposta de Lula, que ha resultat guanyadora, consisteix en buscar un executiu d'ampli espectre, que vagi de l’extrema esquerra fins al centredreta, amb el vicepresident Geraldo Alckmin –un històric adversari socialdemòcrata convertit en el seu fitxatge estrella– amb un paper predominant. Lula buscarà el centre per combatre el xoc d'extrems que buscarà Bolsonaro. Aquest lideratge des de la moderació és la seva gran arma per desmuntar la maquinària d'odi, racisme, negació de la violència de gènere i atac a les minories, una confrontació bolsonarista que, tanmateix, ben segur que continuarà en marxa.
Un altre problema afegit per al nou president és que, a diferència dels seus primers dos mandats, que van anar de l'any 2003 al 2010, no comptarà amb la carta del boom de les primeres matèries per revertir la pobresa d'àmplies capes de la població. Tot i que la situació econòmica dona senyals de millora al país, amb creixement, menys inflació i més ocupació, el Brasil està lluny de la prosperitat dels primers anys 2000. De nou, Lula posarà com a prioritat combatre la misèria, però aquest cop es trobarà amb un escenari de terra cremada –el dèficit fiscal pot arribar a augmentar 20.000 milions d’euros el 2022 per les polítiques electoralistes de Bolsonaro– i de recessió global.
