Internacional  /  Amèrica 01/11/2022

Vot de silenci de Bolsonaro per no haver de reconèixer la derrota

Grups de camioners partidaris del president ultra bloquegen desenes de carreteres en protesta pels resultats

Joaquim Piera
3 min
Jair Bolsonaro

São PauloNi una piulada, ni una trucada, ni un comunicat del gabinet de la presidència ni de cap dels assessors directes, ni un vídeo, ni un missatge d’àudio... res de res. Jair Bolsonaro, el primer president que perd una reelecció al Brasil des de la tornada de la democràcia, s’ha imposat el vot de silenci des que aquest diumenge es va arribar a l’escrutini final que confirmava la seva derrota. No hi ha hagut ni felicitació de cortesia amb la tradicional trucada al guanyador, ni reconeixement dels resultats, cosa que no ha estat cap sorpresa tenint en compte el tarannà totalitari del líder ultra. De fet, el gran dubte que planava des de feia setmanes era quin camí agafaria Bolsonaro, en cas de derrota, per intentar impugnar els resultats de les urnes electròniques.

Els resultats
Guanyador per municipi

Belem

Fortaleza

Palmas

Salvador

Cuiaba

Bolsonaro

Amb menys del 60% dels vots

Rio de Janeiro

Amb el 60% dels vots o més

Sao Paulo

Lula da Silva

Florianópolis

Amb menys del 60% dels vots

Amb el 60% dels vots o més

Rio de Janeiro

Sao Paulo

Bolsonaro

Amb menys del 60% dels vots

Amb el 60% dels vots o més

Lula da Silva

Amb menys del 60% dels vots

Amb el 60% dels vots o més

Rio de Janeiro

Sao Paulo

Bolsonaro

Amb menys del 60% dels vots

Amb el 60% dels vots o més

Lula da Silva

Amb menys del 60% dels vots

Amb el 60% dels vots o més

Mai en la Nova República brasilera, iniciada el 1985, s’havia viscut aquest buit comunicatiu de l’executiu després d’unes presidencials. El silenci ja fa més de 24 hores que dura, fet que ha estat aprofitat per Luiz Inácio Lula da Silva per exposar les línies mestres del programa de govern i també per la comunitat internacional, que ha reconegut l’èxit electoral de l’esquerra. Un dels líders que ha trucat al futur cap de l’executiu ha estat el president dels Estats Units, Joe Biden. Aquest dilluns, en una conversa d’uns vins minuts han tractat qüestions que Bolsonaro depreciava, com el canvi climàtic, el combat de la fam i la migració.

Pràcticament tot el clan Bolsonaro, que inclou el dirigent ultra i els seus tres fills polítics, ha adoptat una tàctica que, en principi, tot sembla indicar que és improvisada. L’únic que ha transcendit d’aliats que van intentar posar-se en contacte amb l’encara president és que va anar a dormir d’hora, com és pràctica habitual, cultivant la falsa imatge del treballador que ha de matinar. De fet, es desconeix on va seguir físicament l’escrutini, i s’ha publicat que estaria “molt abatut”.

La primera declaració d’un membre de la família Bolsonaro ha estat de la primera dama, Michelle, i no precisament per valorar els resultats. A través d’Instagram ha desmentit les informacions que assenyalaven una crisi conjugal, perquè la parella s’hauria deixat de seguir als comptes particulars a les xarxes. ”El meu marit i jo seguim ferms, units, creient en Déu i creient en el millor per al Brasil. Estarem sempre junts, ens estimarem «en l’alegria i en la tristesa»... Que Déu beneeixi la nostra estimada nació", ha publicat al costat d’un versicle de la Bíblia. Cap a les 16 h (20 h a Catalunya) també ha reaccionat un dels fills de Bolsonaro, Flávio, amb una publicació a Twitter: "Aixecarem el cap i no desistirem del nostre Brasil", ha assegurat.

Cap integrant de l’executiu no ha fet cap declaració. S’especula que el general Braga Netto, que era el vicepresident en la candidatura de l’extrema dreta, seria l’encarregat, per part de l’executiu sortint, de coordinar una transició que es preveu conflictiva.

Bolsonaro seguiria el full de ruta de Donald Trump el 2020, que passaria per no reconèixer els resultats, inflar els ànims de la base de suport més radical per a una mobilització permanent, crispar l’ambient, boicotejar la transició amb el govern entrant i, esclar, no participar en la cerimònia de presa de possessió del nou president.

Talls de carretera de camioners radicalitzats

Un dels sectors econòmics més fanatitzats pel bolsonarisme és el dels camioners, que van protagonitzar el maig del 2018 una vaga que va deixar moltes ciutats sense abastiments. Intentant repetir l’experiència, des de la matinada de diumenge a dilluns s’han multiplicat els talls de carreteres arreu del país per part de camioners que no reconeixen el triomf de Lula i que demanen un cop d’estat militar.

Seguidors de Jair Bolsonaro tallant una autopista a l'estat de Brasília.

Hi ha hagut més de cent talls en 18 estats, però el principal nucli de les protestes és Santa Catarina, a la zona sud del país, amb més de trenta vies on hi ha bloquejos amb barricades o utilitzant els vehicles. Aquest és un dels estats on l’extrema dreta ha obtingut un dels millors resultats (69,27% de Bolsonaro per a 30,73% de Lula).

La inacció de la Policia de Carreteres Federals, que durant la jornada electoral va intentar barrar el pas del transport públic en ciutats pobres de la regió del nord-est, és manifesta. I les conseqüències de les protestes comencen a ser patents, ja que, per exemple, la principal via de comunicació entre São Paulo i Rio de Janeiro està tallada i s’han produït agressions, amb llançaments de pedres, als vehicles hi circulaven.

 

stats