Primer de Maig: només una qüestió d'hores?

Una de les assignatures pendents de l'economia espanyola és la productivitat. El dia té 24 hores i cal aprofitar-les al màxim. Evidentment, l'ideal és fer més i millor amb menys temps. Aquest és el gran repte i la manera perquè una societat i una economia en el seu conjunt progressin. El reflex de tot plegat és la renda per càpita. Si no creix la productivitat, tampoc no ho fa el repartiment de la riquesa. Aquesta és una de les tasques que tenim pendents.

El Cercle d'Economia, que de dilluns a dimecres vinent celebra la seva reunió anual a Barcelona, va crear recentment un grup de treball per aportar solucions a tres anys vista per millorar la productivitat. Si prenem com a punt de partida el 2015, la productivitat per hora treballada a Catalunya ha perdut terreny i ha empitjorat respecte de la mitjana espanyola. Però el fet és que Europa en conjunt perd al seu torn terreny respecte dels EUA. El Vell Continent ha estat líder en tecnologies mitjanes, com per exemple l'automòbil amb motor de combustió, però no en avenços com el vehicle elèctric, tot i que la política aranzelària de Donald Trump i el rebuig dels consumidors al propietari de Tesla i encarregat de retallar la despesa pública, Elon Musk, és una bona oportunitat per guanyar terreny. Europa, a més, té un mercat més fragmentat, així com un baix nivell d'inversió en recerca i desenvolupament i en transferència tecnològica comparat amb la primera potència mundial, així com una dimensió empresarial més reduïda que als EUA.

La conseqüència de tot plegat és que la contribució de la productivitat total dels factors és decreixent a Espanya i Catalunya des de l'any 2000, i amb una forta dependència de sectors amb baix valor afegit, i una assignació i reassignació de capital que obliden pilars fonamentals per millorar la productivitat, com la formació del capital humà. El fet és que si s'ho proposa, Catalunya disposa d'actius que poden permetre agafar el tren de l'economia digital que dominen els EUA i la Xina. I és que no és només una qüestió de dimensió, ja que Dinamarca és un país petit però a primera línia en tots els segments.

Aquest Primer de Maig els sindicats reivindiquen la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals. És una reclamació legítima i comprensible. L'apagada de dilluns ha endarrerit l'aprovació de l'avantprojecte per part del govern, un cop la part socialista i la de Sumar han tancat les seves diferències. Després quedarà un camí tortuós per aconseguir prou suports al Congrés. La clau la té, de nou, Junts. Les patronals CEOE i Foment del Treball s'oposen completament a una regulació a cop de Butlletí Oficial de l'Estat. Pimec també, tot i que estaria disposada a rebaixar les crítiques si es recull un període d'adaptació i de suport a les pimes. Tots busquen atraure Junts.

La jornada laboral s'ha anat ajustant al llarg dels anys. No en fa tants que es treballava fins i tot els dissabtes. El més natural és que el nombre d'hores que es dediquen a la feina es vagi acoblant als avenços socials i tecnològics. Però també és millor fer-ho amb el màxim consens i comptant amb les necessitats i característiques de cada sector i negoci.