El masclisme juvenil

El sexisme, i més concretament el masclisme, està molt lluny de ser una cosa del passat. Malgrat els avenços aconseguits pel moviment feminista al llarg de tot un segle de lluita, malgrat l’entrada de les dones al món laboral i malgrat el canvi de mentalitat respecte als rols de la llar, persisteixen entre la població general, i cosa més preocupant, entre el col·lectiu dels joves, estereotips arrelats que es reprodueixen insistentment, sense cap mena de control, en la majoria de productes de masses de la cultura popular. Així es desprèn d’un estudi universitari del qual avui parlem a l’ARA, un treball que s’ha centrat a radiografiar les lletres de les cançons que han ocupat les llistes d’èxit entre el 1978 i el 2015, i també les imatges dels videoclips musicals. Segons l’anàlisi en qüestió, a la dona se li dóna una imatge hipersexuada que ressalta prioritàriament pits, llavis i malucs, de manera que apareix bàsicament com a objecte sexual. Se li reserva, a més, un rol secundari, sempre dependent d’un home que la protegeixi i li resolgui els problemes.

Així doncs, a través de la cultura musical juvenil s’està enquistant el model de dona guapa i submisa que ja funcionava als anys 70. Naturalment, hi ha excepcions, i fins i tot contramodels, però el gruix d’aquesta producció no surt d’aquest sexisme poc subliminar. Un sexisme que de manera indirecta reforça actituds fins i tot de violència física dels nois cap a les noies, i d’acceptació d’aquest maltractament per part d’elles. A part del fet en si mateix, també resulta preocupant la falta de controls i de crítica respecte d’una realitat tan generalitzada. Sense ni adonar-se’n, els joves interioritzen les formes de vestir, les actituds i el fons ideològic sexista que difonen els seus ídols musicals a través d’un consum d’aquests productes molt directe i lliure, amb ben poc filtre dels pares o adults. Què se n’ha fet de la dona alliberada i emancipada? On queda tota la feina del feminisme històric? I tota la pedagogia igualitària? Com pot ser que rere una retòrica pública políticament correcta persisteixin aquests missatges? Els homes del segle XXI seguim tenint en la nostra relació amb les dones una assignatura pendent.