Maternitat, horaris i vida laboral

El gest mediàtic de la número tres de Podem al Congrés, Carolina Bescansa, de portar el seu nadó al ple inaugural de la legislatura, al marge de l’aprofitament polític que se n’hagi volgut fer, ha tingut la capacitat de posar en primer pla un debat que afecta milers de mares i, per extensió, de parelles, famílies, empreses i institucions públiques i privades. Com es pot conciliar la maternitat amb la carrera professional, la criança dels fills amb els deures i les legítimes ambicions laborals? A diferència dels països nòrdics, sovint exemplars en aquest terreny, on el permisos de maternitat, la flexibilitat a les feines i les solucions mixtes estan a l’ordre del dia i tenen cobertura legal i consens social, en el nostre entorn mediterrani estem molt lluny d’una conciliació efectiva. La impossibilitat de compatibilitzar una maternitat -també una paternitat- plena i responsable amb les necessitats i obligacions del lloc de treball genera tensions familiars i laborals que van en detriment, en primer lloc, dels infants i, en segon lloc, de les parelles i les empreses.

A l’hora d’abordar la qüestió, hi ha tres assumptes a resoldre. El primer són uns horaris ben poc racionals, gairebé privatius, de Catalunya i Espanya, que ens allunyen del que passa a la resta d’Europa i que, com demostren els estudis, tenen el seu origen en el franquisme, quan es va imposar la pluriocupació del homes per incrementar els ingressos familiars. Aquella pràctica va consolidar les jornades laborals extenses i partides, amb un llarg àpat al mig -que es feia més tard que a la resta d’Europa- i un sopar també més nocturn. Canviar aquesta dinàmica ajudaria molt a la conciliació. També hi ajudaria una política pública d’ajuts i permisos més valenta. I, naturalment, una més alta consciència en el món laboral per donar satisfacció en aquest punt a les necessitats dels treballadors, i especialment de les treballadores, amb propostes flexibles i imaginatives que responsabilitzessin l’empleat de la gestió del seu temps de feina. Finalment, seria necessari un suport més decidit al sistema públic d’escoles bressol, amb més centres i més ben dotats, sense caure, però, en horaris extensos per convertir-los en pàrquings.