Necessitem poder confiar en la policia i els jutges
"Els partits a Espanya no han entès que les institucions s'han de respectar. En un país democràticament madur, les institucions no les controlen els partits. Aquí necessiten controlar el Consell del Poder Judicial, el Consell d'Estat, el Tribunal Constitucional, tot. I com que no entenen que això és un error, perquè això són mesures antisistema, al final perjudiquen el sistema", explica el magistrat de l’Audiència de Barcelona Josep Antoni Rodríguez. Ho diu en una entrevista que publiquem aquest dilluns a l’ARA i en què parla de la nova denúncia a la Fiscalia que han presentat diversos afectats per la publicació a La Razón de les fotografies del DNI de jutges que van signar un manifest pro consulta el 2014. Però també parla del paper que el poder judicial està fent en contra de la llei d’amnistia i del bloqueig al Consell General del Poder Judicial (CGPJ). També expliquem que al si del CGPJ hi ha preocupació perquè el bloqueig dugui a la dimissió del seu president, Vicente Guilarte.
El bloqueig del CGPJ, els moviments d’alguns jutges contra la llei d’amnistia i la filtració de les fotografies dels jutges que defensaven l’encaix d’una consulta independentista a la Constitució, que sembla vinculada a l’operació Catalunya, beuen del mateix problema. La contaminació del poder judicial per part del partidisme polític. I això no passa només perquè alguns partits intentin –i sovint aconsegueixin– controlar diversos àmbits del sistema judicial, sinó també perquè hi ha jutges i magistrats que s’hi presten: que confonen el seu paper i en lloc de ser independents prenen posicions partidistes. Perquè el problema no és que els jutges tinguin i fins i tot expressin opinions polítiques: la seva tasca, interpretar les lleis, és profundament política –en el sentit d’allò que afecta la vida en comunitat– i ho ha de poder ser. Els jutges han de poder actuar amb llibertat. El problema és que les decisions judicials les marquin el partidisme i la voluntat de retorçar la legislació per adaptar-la a la línia d’unes sigles concretes, per boicotejar-ne unes altres o per perseguir una opinió política legítima i democràtica.
La crisi actual del sistema judicial espanyol s’afegeix a la crisi policial destapada per l’operació Catalunya, i totes dues estan lluny de resoldre’s. La paràlisi del CGPJ i la lentitud de les causes que haurien d’investigar les clavegueres policials demostren que queda molt per fer. Una societat democràtica, per ser-ho plenament, necessita poder confiar en la seva policia i els seus jutges. Confiar que no actuaran per partidisme i que no només no faran cap persecució política, sinó que la combatran activament. Investigar –i fer investigar– algú només perquè té unes opinions polítiques legítimes, però incòmodes per a un partit de govern, no és propi d’una democràcia sana. Atacar-lo amb informes apòcrifs, mentides i mitges veritats, com sabem que s’ha fet, encara menys. Hauria de ser un delicte perseguit i condemnat de manera exemplar.
