Amb la guerra d'Ucraïna, Donald Trump no se'n surt. La ingenuïtat del president estatunidenc i la seva dependència del seu homòleg rus, Vladímir Putin, són cada cop més ostentoses i preocupants. Els fets són tossuts. La guerra no s'atura i el cansament ucraïnès i el desconcert europeu són tan vistosos com la desimboltura de Moscou.
Aquest dimarts, la diplomàcia del Kremlin ha desmuntat sense gaires miraments la cimera que la Casa Blanca havia anunciat que es faria a Budapest de manera immediata. Res, no es farà. Nova marxa enrere. Divendres passat Trump va pressionar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, amb la seva característica duresa, aquest cop, però, a porta tancada a la mateixa Casa Blanca. No ha quedat clar què va sortir d'aquella trobada, però en tot cas Moscou no n'ha tingut prou. I Washington no ha tingut cap més remei que suspendre la cita a Hongria.
Aquest modus operandi comença a ser un patró recurrent. Trump es troba amb Putin, mostren alegrement la seva sintonia, li compra bona part del discurs, després pressiona Zelenski, aquest resisteix amb alguna concessió i amb Europa al seu costat, i tot seguit Putin diu que no en té prou i la guerra segueix amb tota la seva cruesa, consolidant-se un lleuger avantatge rus i un gran desgast per part ucraïnesa.
El moment més explícit i estel·lar d'aquesta infructuosa estratègia va ser quan el president estatunidenc literalment va posar una catifa vermella al rus en la seva arribada a Alaska, en territori nord-americà. Va ser un aval simbòlic en tota regla a un enemic històric. El resultat? Trump va sortir dient que l'acord de pau estava a tocar. Això va passar a l'agost. Però som a l'octubre i no només no hi ha hagut avenços, sinó que els atacs sobre el terreny s'han intensificat. L'optimisme naïf de Trump cada cop queda més en evidència. A Alaska, Putin senzillament va guanyar temps i legitimitat internacional.
Què ha passat, ara? Doncs si fa no fa, el mateix. Dijous van parlar telefònicament els dos líders de Washington i Moscou, presumiblement sobre la repartició del territori ucraïnès. Divendres, un Trump agressiu va voler estovar Zelenski. No queda clar fins on va resistir l'ucraïnès, però en tot cas aquests dies Europa, com sempre enmig de titubejos, ha tancat files amb Kíiv amb un comunicat conjunt amb el president ucraïnès en què rebutgen que Ucraïna hagi de cedir tota la regió del Donbàs abans d'asseure's a la taula de negociació, tal com pretén Putin i com insisteix Trump. Fins i tot Polònia ha dit que detindria Putin si aquest s'atrevís a creuar el seu espai aeri per anar fins a Hongria. La diplomàcia made in Trump no està donant resultats amb Ucraïna. O, més ben dit, està permetent que l'exèrcit rus vagi guanyant terreny. La guerra a Europa s'enquista.
I si això passa al Vell Continent, al Pròxim Orient tampoc es pot dir que la pax trumpista per a Gaza estigui consolidada. De fet, a Washington hi ha preocupació davant la possibilitat que Netanyahu reincideixi en el trencament de l'alto el foc establert, una possibilitat que aquest dimarts el vicepresident J.D. Vance ha intentat foragitar en el seu viatge a Israel.
