La plaga dels souvenirs al centre de Barcelona no té aturador
Quan els barcelonins passejaven pel centre de Barcelona durant la pandèmia ja se sorprenien de fins a quin punt havia desaparegut el comerç de barri i no turístic d'aquesta part de la ciutat. La majoria de botigues tenien les persianes abaixades perquè sense turisme el seu negoci no tenia sentit. Amb els exorbitants lloguers que es demanen per als locals en moltes d'aquestes zones, a la majoria de comerços no els sortia a compte obrir. Llavors es va parlar molt de l'oportunitat que s'obria per reconduir la situació i fer que hi pogués tornar a haver un comerç normal en aquestes zones, cosa que fa temps que reivindiquen els veïns. Com amb altres coses, però, acabada la pandèmia tot ha tornat a funcionar com abans, i ara mateix, amb el retorn del turisme massiu, en l'activitat comercial torna a proliferar un tipus de botigues bàsicament centrades en els souvenirs o, si més no, en els productes de franquícia destinats als visitants. Alguns negocis van tancar per la pandèmia, però n'han obert d'altres de similars o iguals.
El problema de la plaga dels souvenirs no és nou. De fet, ja el 2008 es va posar un límit a les botigues autoritzades a vendre objectes de record a Ciutat Vella. El nombre va quedar estipulat en 56 comerços autoritzats, tot i que n'hi ha prou amb una petita passejada pel centre per veure que aquesta xifra es multiplica per molt en algunes zones, i això ja es veia gairebé des del moment que va entrar en funcionament la normativa. Segons aquella reglamentació, la resta de comerços només podien destinar un 20% del seu espai a souvenirs, que en cap cas podien constituir l'oferta principal. A més, des del 2018 tampoc podien ser visibles des del carrer per evitar l'efecte crida. Ara mateix, però, l'Ajuntament ja ha detectat fins a 91 botigues que incompleixen aquesta norma, i, d'aquestes, més de la meitat estan situades al Barri Gòtic.
Com expliquen des de les associacions de veïns, la situació és greu no només per aquest incompliment flagrant de moltes botigues, sinó perquè bona part de la resta també estan enfocades al turista, encara que no venguin els típics productes de record. La regulació, reivindiquen els veïns, s'hauria d'endurir per limitar encara més els productes turístics autoritzats, perquè ja s'ha demostrat que la norma anterior no ha servit per aturar l'expansió d'aquests negocis enfocats als turistes, que en alguns carrers ja representen més del 80%.
És important prendre mesures, perquè la situació es pot degradar de manera ràpida i fins i tot acabar matant la gallina dels ous d'or que ara tothom vol explotar. Ja ha passat en moltes zones de costa –en el que en alguns llocs anomenen zones turísticament madures, és a dir, degradades–, on el tipus de turisme que hi acaba anant és cada cop més barat. Sens dubte aquest acabarà sent, com també la reforma de la Rambla i el control dels pisos turístics i els creuers, un tema central en la campanya electoral. D'una manera o altra s'haurà de veure com es pot aturar i fins i tot revertir aquesta situació si es vol que Barcelona mantingui una mínima qualitat ciutadana també al centre de la ciutat.
