Fer política útil no és carregar-se pressupostos
En un altre context, el no dels comuns als comptes de Jaume Collboni pactats amb ERC hauria sigut comprensible i poc noticiós, atès que l'alcalde de Barcelona té un mecanisme per aprovar-los igualment, que és el de la qüestió de confiança. Però resulta que la decisió dels d'Ada Colau arriba després d'haver tombat els pressupostos de la Generalitat, els més expansius de la història, i amb el perill real que els següents hagin de ser restrictius, i haver provocat com a conseqüència l'avançament electoral a Catalunya i, com a efecte col·lateral, que tampoc es puguin aprovar els comptes de l'Estat per al 2024.
La concatenació d'esdeveniments deixa els comuns en una situació delicada. El partit teòricament més partidari de la despesa pública ha impedit l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat i de l'Estat, i ha votat en contra dels de l'Ajuntament de Barcelona, en una espiral que els situa com una mena de partit del "no a tot", quan el que demana la situació social i econòmica és justament el contrari: generositat i capacitat d'arribar a acords en benefici, sobretot, de les classes més desafavorides, que són les que més pateixen la falta de pressupostos. La situació és molt paradoxal perquè fins ahir mateix els comuns havien fet bandera d'aquesta capacitat de pacte i generositat, de fer política útil, fins al punt de votar uns pressupostos, els del 2022, al costat de Junts, un partit amb el qual sobre el paper tenen diferències insalvables.
En el rerefons de tot plegat és difícil no veure-hi la mà d'Ada Colau i la seva intenció de pressionar perquè hi hagi un tripartit d'esquerres a l'Ajuntament, amb ella ocupant el càrrec de tinent d'alcalde. El que passa, però, és que és possible que el resultat final de la jugada sigui molt diferent del que buscava. Avui el tripartit d'esquerres és més lluny, tant a l'Ajuntament com a la Generalitat, ja que el vot dels comuns en contra dels comptes de les dues institucions ha deteriorat, i molt, les relacions amb ERC i també amb el PSC. Al final del cicle electoral veurem si la jugada els ha sortit bé o si, com tot apunta, ha sigut políticament un tret al peu amb conseqüències greus per a la societat.
Pel que fa als comptes de l'Ajuntament, Collboni jugava amb avantatge perquè tenia una manera d'esquivar la pressió de Colau, cosa que Aragonès no té, i podrà aprovar-los igualment en el termini d'un mes. Caldrà esperar al resultat del 12-M per veure si finalment es concreta l'entrada d'ERC al govern municipal o queda avortada. Recordem que abans de negociar amb els republicans, Collboni ho va fer també amb Junts, amb qui suma majoria. El que no sembla viable és que un govern amb només 10 regidors pugui aguantar tota la legislatura. La ciutat necessita capacitat de pacte i de teixir consensos, i que la política no sigui percebuda com la culpable del bloqueig. En tot cas, el 12-M una de les coses que es dilucidaran és si la ciutadania premia o castiga les darreres decisions dels comuns. I això també tindrà una derivada barcelonina.
