22/06/2022

Posem-nos les piles amb el català

2 min
Alumnes de primària en un examen de català. A les proves de competències bàsiques d’ESO d’aquest any la nota de català ha baixat.

Amb el català, la sacsejada està sent forta. Davant l'evidència del descens de l'ús social de la llengua, especialment entre els joves, i davant l'ofensiva judicial de la ultradreta per trencar el consens al voltant del català com a llengua vehicular a l'escola, s'està produint una notable reacció social i política. És com si el país hagués dit: no s'hi val a instal·lar-se en el derrotisme, en el fatalisme. Actuem. I, enmig de les dificultats, hi ha alguns motius per a l'esperança. Per exemple, en la tria idiomàtica dels estudiants que han fet els exàmens de la selectivitat per accedir a la universitat, el 97% dels nois i noies han optat per fer les proves en català. Potser les coses no s'estan fent tan malament a l'ESO i el batxillerat, doncs. Després hi ha el fenomen del talent show de TV3, Eufòria: la seva guanyadora, Mariona Escoda , de 21 anys, diu que li agradaria "compondre majoritàriament en català". I afegeix: "Falta música en català, aprofitem que ha sortit una remesa d’artistes que poden fer música en català i fem música en català". És jove, amb ambició professional i es projecta endavant amb el seu idioma amb naturalitat. L'èxit de la pel·lícula Alcarràs també demostra que el català, si vol, és una llengua de masses, mediàtica, de majories.

En el terreny polític, tot i que ha costat, i que alguns sectors ho veuen insuficient, cal valorar com un pas endavant el consens per evitar que el TSJC decideixi el règim lingüístic de l'escola amb la imposició del 25% en castellà. Un TSJC que no dissimula el seu biaix ideològic quan, com acaba de fer, exclou de la causa del 25% tots els col·lectius i actors pro immersió. Els dos vots particulars dins el mateix TSJC (d'un total de 5) denoten la feblesa dels arguments utilitzats. En tot cas, la nova llei pactada per ERC, JxCat, el PSC i els comuns busca mantenir la centralitat del català com a idioma vehicular a l'ensenyament. Cal dir, per cert, que la immersió ja no s'aplicava en molts casos, cosa que l'independentisme havia ignorat. Ara, forçats per l'arbitrària sentència del TSJC, s'ha hagut de mirar de cara què passa a les aules. Abordar els problemes és la millor manera de començar a resoldre'ls. Buscar un ampli acord que destensi el debat lingüístic a l'escola i doni cobertura al català com a llengua central és una bona recepta. Naturalment, això no ho arregla tot, simplement posa les bases per treballar.

I d'això es tracta, de posar-s'hi. La conselleria d'Educació ha presentat aquest dimecres un pla per reforçar l'aprenentatge del català i així, per exemple, a les proves de competències bàsiques que fan els estudiants de 4t d'ESO (i també a 6è de primària) s'hi afegirà un examen oral per avaluar la competència en català, castellà i anglès. A més, el Consell Lingüístic Assessor del departament ha proposat més mesures, com ara que els alumnes de 4t d'ESO hagin de fer una prova addicional per obtenir el certificat de nivell de català i que, per tant, se'ls deixi d'acreditar de manera automàtica el C1 quan es graduen. Sense caure en la provocació de la guerra de llengües que busca la ultradreta, cal anar, en canvi, en la direcció d'exigir més per la via dels fets. Aquest és el camí.

stats