Un PP antisistema que boicoteja l'Estat
BarcelonaDel trencament de les negociacions per renovar el CGPJ se'n poden fer unes lectures més superficials i d'altres de més profundes. Pel que fa a les primeres, és evident que Alberto Núñez Feijóo ha fracassat en el seu intent, si és que alguna vegada va ser sincer, d'exercir una oposició de perfil moderat, raonable i útil a la ciutadania, en contraposició a Casado. Un cop entronitzat a Génova, ha resultat ser un líder sense prou fusta per suportar les pressions dels sectors més radicals del seu partit (encapçalats per Ayuso) i li han tremolat les cames abans d'arribar a un pacte d'estat amb Pedro Sánchez.
L'argument que no es pot pactar amb el PSOE perquè pretén reformar la sedició és profundament antidemocràtic. O sigui, el PP se salta la llei (la Constitució obliga a renovar el CGPJ amb el concurs dels dos grans partits) amb l'excusa que uns altres (el govern i els seus socis) la volen canviar per mètodes completament legals. Feijóo té dret a posicionar-se en contra de la rebaixa de penes de la sedició i a prometre que quan arribi al poder les augmentarà, com de fet ja ha dit, però el que no pot fer és condicionar la renovació del CGPJ al fet que Sánchez compleixi el que és un compromís del discurs d'investidura. La realitat és, però, que tot això és una excusa. I aquí anem a les lectures més de fons, perquè el problema és que la dreta espanyola s'ha instal·lat en una actitud antisistema per la qual no li fa res boicotejar institucions clau de l'Estat com la justícia si considera que això li serveix per atacar el govern i recuperar el poder.
A Brussel·les s'ho deuen estar mirant amb estupefacció, ja que Espanya està entrant en una deriva molt perillosa en què el compliment de la llei i de les obligacions constitucionals és una cosa secundària per a la dreta. La visita del comissari de Justícia, Didier Reynders, a Madrid no ha servit de res. Després d'anys de sentir pontificar la dreta sobre la importància de complir la Constitució i d'acusar l'independentisme d'antidemocràtic, ara resulta que són ells els que la ignoren i estan portant la justícia a la vora del col·lapse per la seva actitud obstruccionista.
Davant d'aquesta situació, el govern espanyol té dues opcions. O accepta el bloqueig i no fa res més que denunciar l'actitud del PP, o bé pren la iniciativa amb una reforma legal per poder nomenar els vocals del CGPJ per majoria simple. Aquesta opció és vista amb mals ulls per Europa i se li podria girar en contra en un futur, és cert. Però també és veritat que no es pot permetre que el CGPJ continuï segrestat pel PP després de gairebé quatre anys. Una opció podria ser fer la reforma per nomenar un nou CGPJ i després tornar a canviar la llei per deixar-la com estava, en un procediment semblant al que es va fer amb RTVE per superar el veto del PP.
Totes les opcions tenen pros i contres. Però en tot cas queda clar que Espanya té un problema molt greu amb una dreta que, tal com ha passat als Estats Units amb el Partit Republicà, està segrestada pels sectors més reaccionaris i il·liberals.
