El PSOE davant les crítiques d'Iglesias a la democràcia espanyola
BarcelonaLes declaracions de Pablo Iglesias al diari ARA afirmant que el fet que els dirigents dels dos partits que governen Catalunya siguin un a la presó i l'altre a l'exili demostra que a Espanya "no hi ha una situació de plena normalitat política i democràtica" ha provocat una autèntica tempesta política a Madrid. La dreta ha sortit a demanar la dimissió immediata del vicepresident del govern espanyol per, en la seva opinió, alinear-se amb Rússia en les seves crítiques a la democràcia espanyola. Però també al PSOE les paraules d'Iglesias han provocat un profund malestar, tot i els intents de la ministra portaveu, María Jesús Montero, de treure ferro a la polèmica.
El cert és que la polèmica arriba en un moment d'alta tensió entre els dos socis de govern, que s'enfronten a les urnes a Catalunya i que en les últimes setmanes han obert diferents fronts al voltant de la llei trans, la d'habitatge i ara la reforma del Codi Penal per protegir la llibertat d'opinió dels artistes arran del cas Pablo Hasél. També és cert que el fet que el cas dels presos catalans sigui utilitzat per la diplomàcia russa contra la UE i per humiliar públicament Josep Borrell ha molestat especialment a Madrid, on consideren que el vicepresident ha sigut deslleial.
Però, més enllà del context electoral, val la pena aturar-se un moment en el fons de la qüestió que plantejava Iglesias en l'entrevista amb l'ARA, i que afecta la salut de la democràcia espanyola. Perquè la qüestió no és només que els líders dels dos partits que governen Catalunya siguin a la presó o a Waterloo, sinó que un d'ells, Oriol Junqueras, presideix la formació que va possibilitar la investidura de Pedro Sánchez el gener del 2020 i que és el principal soci de l'executiu.
Va ser el PSOE el que va acceptar negociar amb ERC, en el que era una acceptació tàcita que consideraven injusta la condemna dels dirigents independentistes, ja que ningú negociaria amb colpistes o sediciosos, i el que va assumir que hi havia un "conflicte polític" entre Catalunya i Espanya. EI que no pot pretendre el PSOE és acceptar els vots de Junqueras i tenir el govern gràcies al suport independentista, i després fer veure que la situació que es viu és de normalitat política. Doncs no ho és, com bé va dir el líder de Podem, la situació és completament excepcional, i com més aviat ho assumeixin i prenguin mesures perquè el conflicte deixi d'estar en mans dels jutges i passi a la política, millor.
Mentrestant, la imatge exterior d'Espanya continuarà estant tacada i serà aprofitada per països autoritaris com Rússia per justificar els seus propis abusos. ¿O pot explicar la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya, quants governs de la llista del rànquing de qualitat democràtica recolzen la seva estabilitat en un dirigent empresonat per motius polítics? La resposta és molt senzilla: cap.
Cal subratllar la valentia d'Iglesias a l'hora d'assenyalar les febleses de la democràcia espanyola. Però també ha de saber que en el futur no se'l valorarà pel que va dir en una entrevista, sinó pels canvis de fons que sigui capaç d'introduir.
