03/07/2021

Cal recuperar el prestigi dels Cascos Blaus per enfortir l’ONU

2 min
Soldats xinesos integrants d'una força de cascos blaus desfilant just abans de marxar del seu país cap al Líban per participar en una operació

L’Assemblea de les Nacions Unides ha arribat aquesta setmana a un acord in extremis per mantenir totes les operacions de pau dels Cascos Blaus que hi ha desplegades al planeta. Fins al darrer moment l’acord ha perillat perquè els països rics són reticents a fer les corresponents aportacions econòmiques, i en aquest sentit la victòria de Joe Biden ha sigut clau.

El problema és que la institució dels Cascos Blaus està esquitxada per nombrosos escàndols (abusos sexuals, corrupció...) i actuacions en què no es van evitar genocidis com a Ruanda el 1994, o a Srebrenica, a la Guerra dels Balcans. La imatge dels Cascos Blaus holandesos deixant passar les tropes del general serbi Ratko Mladic i abandonant la població civil encara són una profunda ferida al cor d’Europa.

Des de llavors aquestes forces no han actuat en els principals conflictes que s’han produït al món. No ho han fet a Síria, ni al Iemen ni a Birmània, on hi ha interessos geoestratègics en joc de les grans potències o d’exèrcits potents que amenacen amb l’ús de la força. La idea, doncs, d’una força multinacional que servís per evitar els conflictes abans que esclatessin o per pacificar-los quan s’havia arribat a una situació d’enquistament no ha funcionat. En realitat, els Cascos Blaus són una mostra de la poca capacitat que té l’ONU per actuar al marge de les potències presents al Consell de Seguretat, que tenen dret de veto sobre qualsevol decisió de l'organisme.

Actualment, els Cascos Blaus només actuen en zones del Tercer Món com ara Mali i la República Democràtica del Congo, i estan formats, alhora, també per contingents de països subdesenvolupats, que són els que aporten tropes mentre que els països rics prefereixen posar-hi diners i recursos materials. A més, el procés per posar en marxa cada missió és massa llarg -com a mínim dura mig any-, cosa que no resulta operativa si realment es vol evitar una matança o un genocidi.

La conclusió és que l’ONU, en el marc de la refundació que necessita, hauria de poder disposar d’una força dissuasòria preparada per actuar de manera ràpida i eficaç. Unes unitats militars que advertissin els dictadors del risc de castigar la seva població o els generals de protagonitzar cops d’estat. Ara mateix la idea és utòpica, ja que cap superpotència acceptarà que hi hagi tropes fora del seu control que actuïn en nom de la comunitat internacional.

Mentrestant, però, caldria reforçar la idea mateixa del multilateralisme, que la comunitat internacional sigui també una comunitat de valors on hi hagi unes regles bàsiques a respectar en tots els conflictes. A partir d’aquí els Cascos Blaus podrien recuperar el prestigi perdut i reivindicar el seu paper de mantenidors de la pau al món.

stats