La reducció de l'atur confirma que l'economia catalana funciona

Immersos com estem en la ressaca de les eleccions espanyoles del 23-J, potser podem caure en l'error de no valorar com cal l'espectacular rebaixa de l'atur que ha aconseguit Catalunya en l'últim trimestre: d'una taxa del 10,4% s'ha passat a una del 8,4% en només tres mesos, la xifra més baixa en 15 anys, segons les dades de l'EPA. Ni la incertesa provocada per la guerra a Ucraïna, ni la crisi dels preus de l'energia, ni els colls d'ampolla en la distribució de matèries primeres. Catalunya continua creixent a bon ritme i, el que és més important, reduint el nombre d'aturats a una gran velocitat i superant totes les expectatives. El nombre d'ocupats arriba ja als 3.654.000 després d'un increment de 133.000. Mai hi havia hagut tanta gent treballant a Catalunya.

És cert que aquest comportament és extensible a tot l'Estat, però també és just subratllar que a Catalunya és notablement millor. Històricament, el diferencial d'atur entre Catalunya i la resta de l'Estat s'ha situat al voltant dels dos punts, però ara és superior als tres (8,4% versus 11,6%). Per comunitats, també és interessant ressenyar que la suposada turboeconomia madrilenya no aconsegueix crear tanta ocupació ni reduir tant l'atur com Catalunya. La Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso té un atur del 9,6% i és la novena en el rànquing espanyol, és a dir, n'hi ha vuit amb millors dades que ella. Es dona la circumstància, segons l'EPA, que Catalunya té menys persones aturades que Madrid tot i tenir un milió més d'habitants. Aquestes dades haurien de fer reflexionar els que els últims anys han alimentat el discurs sobre la decadència de Catalunya.

Una altra cosa interessant és que per primera vegada des del quart trimestre del 2014, a Catalunya la taxa de dones sense feina és més baixa que la dels homes. Mentre que la primera se situa en el 8,35%, la dada masculina va tancar en el 8,52%. Aquest sorpasso, però, no es repeteix a Espanya. Ara bé, cal assenyalar que aquesta pujada tan espectacular de l'ocupació es deu fonamentalment al bon funcionament del turisme i a les perspectives d'una temporada històrica. Però hi ha altres indicadors, per exemple de la Cambra de Comerç, que indiquen que Catalunya està creant cada cop més llocs de treball qualificats i en sectors de futur, com el tecnològic.

Com era d'esperar, tant des del govern espanyol com des del català es va treure pit de les dades. En efecte, Pedro Sánchez havia dit en campanya que aviat s'arribaria als 21 milions d'ocupats a Espanya, i ja s'ha aconseguit. L'apocalipsi econòmica que pronosticava la dreta no s'ha produït, tot i que la inflació sí que ha castigat especialment les famílies treballadores.

En definitiva, hi ha motius per estar moderadament satisfets del funcionament de l'economia catalana, que avança malgrat els mals auguris i la competència deslleial de Madrid, i el que cal és demanar a l'administració que acompanyi les empreses i asseguri que l'oportunitat de treballar en condicions dignes arribi cada cop a més gent.