El repte de fer les pensions sostenibles
BarcelonaCom fer que el sistema de pensions sigui sostenible en un entorn d'allargament de l'esperança de vida i d'arribada a l'edat de jubilació de la generació del baby boom és un repte que comparteixen tots els països occidentals. I les protestes que veiem a França aquests dies, on Emmanuel Macron pretén allargar l'edat mínima de jubilació dels 62 als 64 anys, demostren que és una qüestió clau que desperta passions. En el cas espanyol és evident que calia fer alguna cosa, perquè en els darrers anys la caixa de la Seguretat Social ha anat acumulant dèficits i s'ha buidat per un conjunt de factors. És per això que la Comissió Europea havia condicionat l'arribada del tercer paquet de fons europeus a la reforma del sistema de pensions. Al final, els dos socis del govern espanyol han arribat a un acord, avalat per Brussel·les, en què s'intenta donar una resposta al repte sense rebaixar l'import de les pensions, que era l'amenaça que ha planat durant tota la negociació.
Finalment, no es toca el sistema de còmput de les pensions fins al 2040. Durant aquests anys es podrà mantenir l'actual, és a dir, calculant-les en funció dels darrers 25 anys cotitzats, o bé ampliar-ho a 29 traient-ne els dos pitjors. La mateixa Seguretat Social s'encarregarà de fer el càlcul i dir quin sistema beneficia més el perceptor. Això sí, a partir del 2040 s'anirà caminant en una transició de quatre anys fins que només quedarà la segona opció, la dels 29 anys. Tant el PSOE com UP afirmen que aquest sistema és neutre i no suposa disminuir despesa. Llavors com s'aconseguirà equilibrar el sistema? Doncs per la via dels ingressos, és a dir, augmentant les cotitzacions dels sous més elevats. Fins ara els sous més alts només cotitzen fins als 4.495 euros. Del que es tracta, doncs, és d'augmentar aquest topall per augmentar la base de la cotització i així recaptar més.
En principi la solució proposada pel govern espanyol és coherent amb la política general de l'executiu: no retallar en prestacions i actuar per la via dels ingressos. Ara bé, caldrà fer un seguiment exhaustiu per assegurar que s'assoleix l'equilibri, ja que els càlculs s'han fet sobre la base d'un escenari optimista de l'economia, en què el mercat de treball tindrà cada cop més cotitzants i sense grans crisis a l'horitzó. En tot cas cal felicitar-se per la feina tenaç del ministre José Luis Escrivá, que ha aconseguit teixir un acord a diverses bandes que era francament difícil. Segurament, el fet que la interlocutora per la banda d'Unides Podem fos la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha facilitat les coses. L'acord encara necessita l'aval dels socis habituals del govern al Congrés, especialment ERC i EH Bildu, però és difícil que s'hi oposin més enllà de voler-hi introduir millores tècniques. L'acord, com dèiem, és imprescindible perquè Europa continuï enviant fons Next Generation. L'anunci també dona oxigen a un executiu que ha tocat fons aquesta setmana amb la divisió per la reforma de la llei del només sí és sí. Ara tocaria que es desencallessin altres lleis importants, com la d'habitatge o la mordassa.
