El risc de governs PP-Vox al País Valencià i les Illes Balears
BarcelonaS'ha dit i redit que les eleccions del 28-M a nivell estatal es decidiran al País Valencià, que és la plaça clau que el PP necessita arrabassar al PSOE si vol mantenir el relat que hi ha una onada de canvi en marxa que durà Alberto Núñez Feijóo a la Moncloa a finals d'any. Tot i això, una possible victòria de la dreta al País Valencià i també a les Balears tindria unes conseqüències nefastes en molts àmbits en aquests territoris que mereixen ser analitzades en detall. Perquè en aquesta ocasió no es tracta tan sols del retorn del PP al govern, sinó que totes les enquestes assenyalen que l'única fórmula possible per substituir els governs d'esquerres seria el d'una coalició PP-Vox, amb tot el que això comporta, tant per als drets de les dones i la resta de minories com per a les llengües diferents de l'espanyola.
En efecte, el País Valencià i les Balears són molt importants per a l'extrema dreta perquè per primera vegada podria governar en territoris on hi ha una llengua pròpia i una identitat diferenciada, encara que sigui en menys grau que a Catalunya i al País Basc. El perill és evident, perquè als seus programes electorals Vox proposa mesures maximalistes que van des del tancament dels mitjans públics en català (À Punt i IB3) fins a l'arraconament de la llengua a les escoles. Si la situació de la llengua en aquests territoris ja és fràgil, en aquest escenari ho seria encara molt més.
En l'àmbit més polític és evident que aquests governs rebutjarien qualsevol col·laboració amb Catalunya malgrat que poguessin tenir interessos comuns en qüestions com el Corredor Mediterrani o el sistema de finançament. Al cap i a la fi, Vox està en contra del sistema autonòmic en si. Aquest trencament de relacions en cap cas seria una bona notícia per a Catalunya, que necessita tenir aliats en el tauler espanyol. És cert que fins ara aquestes relacions no s'han pogut desenvolupar en totes les seves potencialitats, sobretot en el cas del País Valencià, però també és veritat que des de Barcelona s'ha ignorat sovint amb massa alegria la necessitat d'enfortir els llaços amb uns veïns amb els quals es comparteix llengua i cultura. I, en última instància, només cal pensar la diferència substancial que hi ha entre tenir una presidenta balear com Francina Armengol i el que va representar en el seu dia José Ramón Bauzá.
En definitiva, el 28-M caldrà estar molt atents al que passa tant al País Valencià com a les Balears. I en el cas que es puguin reeditar els governs progressistes, s'obrirà una oportunitat històrica per obrir una nova era de col·laboració entre els tres executius, de manera desacomplexada i en peu d'igualtat. Els reportatges que avui publiquem mostren que es tracta de dos territoris amb economies dinàmiques i obertes, amb un alt grau d'interrelació i amb problemàtiques similars. Seria miop no mirar-se des de Catalunya la importància d'aquestes eleccions també en aquesta clau.
