Sánchez passa a l'ofensiva però està lluny de resoldre la crisi
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aplicat aquest dilluns una màxima que forma part del seu manual de resistència: la millor defensa és un bon atac. A diferència de dijous passat, quan Sánchez va comparèixer de negre i molt afectat, aquest dilluns ha intentat insuflar moral a la tropa socialista fent una defensa tancada de la netedat de l'organització i també de l'obra del seu govern. Allà on se l'ha vist menys incòmode és en l'atac a la dreta i l'extrema dreta, al PP i Vox, que segons ell són molt pitjors que el PSOE en matèria de corrupció. El líder del PSOE també ha desafiat Alberto Núñez Feijóo a presentar una moció de censura, traspassant així la pressió al PP, que té Vox a la seva dreta acusant-lo de no tenir el valor de fer aquest pas.
Les cinc hores de reunió de l'executiva del PSOE han servit, doncs, per intentar girar full i passar a l'ofensiva amb l'argument de sempre, és a dir, que sempre serà pitjor un govern del PP i Vox. Tot i això, Sánchez i el PSOE en conjunt encara estan lluny d'haver ofert una explicació convincent al fet que els seus dos darrers secretaris d'organització estiguin involucrats en un escàndol majúscul de cobrament de comissions. ¿Com s'explica que Sánchez continués confiant en Santos Cerdán quan va esclatar el cas si tothom sabia que ell era qui havia portat Koldo García a Madrid i l'havia col·locat com a xòfer de José Luis Ábalos? ¿Com és que no es va encendre cap llum d'alarma ni ningú va sospitar res? ¿Ni tan sols quan l'expedient d'expulsió d'Ábalos va quedar oblidat en un calaix fins a aquest mateix dilluns? Si hem de donar per bona la versió de Sánchez –que és que ha sigut traït consecutivament per Ábalos i per Cerdán, i que l'escàndol de corrupció està circumscrit als tres protagonistes– és evident que els controls interns han fallat de forma estrepitosa. La resolució de la crisi encara està lluny.
En aquest sentit, cal subratllar el compromís de celebrar al Congrés una comissió d'investigació sobre el cas, que fora bo que a més d'aclarir totes les responsabilitats també servís per conèixer l'abast del fenomen en tota l'obra pública i per introduir els canvis legislatius que siguin necessaris. No pot ser que en ple 2025 els ciutadans no puguin confiar en la netedat dels concursos públics i les adjudicacions d'obres. I aquí també caldria posar la lupa en les empreses constructores.
Capítol a part es mereix l'actitud del cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo. Resulta incomprensible que aquest dilluns hagi renunciat a comparèixer per contestar a Sánchez i ho hagi delegat en el portaveu Borja Sémper, que ja ha deixat clar que no hi haurà moció de censura. Feijóo no ha volgut respondre personalment a Sánchez perquè sap que hi ha una part del seu electorat que no entén que no presenti la moció. Sembla que Feijóo està decidit a arribar a la Moncloa seguint la llei del mínim esforç, però en el camí va perdent també qualsevol mostra de credibilitat. I és que en una cosa té raó Sánchez: el PP no pot donar lliçons a ningú en aquesta matèria.
