17/12/2020

El castellà no està marginat a l'escola catalana

2 min
Els nens tornaran tres dies més tard a l’escola després de Nadal perquè l’augment previsible en la interacció social no faci augmentar els contagis.

BarcelonaEn cap cas es pot afirmar que el castellà estigui marginat a l'escola catalana ni al conjunt del sistema educatiu de Catalunya. Qualsevol persona que conegui de primera mà aquesta realitat, des de l'escola bressol fins a la universitat, ho té clar. Amb el sistema de la immersió lingüística en català a l'educació obligatòria, que d'altra banda és sabut que s'aplica amb molta flexibilitat, els nois i noies en surten amb un coneixement del castellà igual o superior al de la resta d'estudiants de l'Estat. També en surten, esclar, coneixent el català, fet que suposa una excepció respecte a la realitat social de l'idioma històric de Catalunya, que és d'ús minoritari al carrer, al món laboral, en l'oci audiovisual o a la justícia, entre altres àmbits rellevants. Fins al punt que la discriminació positiva que suposa que el català sigui llengua vehicular a l'ensenyament primari i secundari, i al batxillerat, no ha evitat que l'ús de l'idioma hagi reculat molt en els últims anys: segons les dades més actualitzades (2018), entre els joves barcelonins de 19 a 29 anys només el parlen habitualment el 19,6% (el 2013 ho feien el 30%). Per al conjunt de la població, aquest percentatge se situa en el 36,1% (el 2005 era el 46%).

Aquest és el context sobre el qual cal llegir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga totes les escoles i instituts del país a impartir un 25% de les classes en castellà "de manera efectiva i immediata". Fins ara s'havien produït sentències sobre denúncies particulars de famílies. Aquesta afecta tot el sistema. El TSJC dona així la raó a la denúncia presentada per l'Advocacia de l'Estat en nom del ministeri d'Educació durant el govern del PP. Aquella denúncia formava part de l'estratègia irresponsable d'atiar la batalla de la llengua en l'educació a Catalunya, on durant dècades, i de fet encara avui, s'havia donat una convivència harmònica fruit d'un ampli consens social basat en l'evidència que calia ajudar el català, la llengua més feble. Això fa temps que s'està intentant trencar: PP, Cs i ara Vox han convertit una suposada marginació del castellà en arma política.

Quin efecte tindrà la sentència? La Generalitat ja ha anunciat que la recorrerà davant del Tribunal Suprem. A més, la nova llei espanyola d'Educació, en curs d'aprovació i pactada pel govern de coalició PSOE-Podem amb ERC, retorna a les comunitats autònomes la potestat per fixar els usos lingüístics i obvia situar el castellà com a llengua vehicular. Així doncs, el que ha dictat el TSJC entraria en contradicció amb aquesta llei orgànica. Hi ha, doncs, recorregut judicial i polític abans que la sentència sigui efectiva. Però això no treu gravetat al fet. I el fet és que la justícia dictamina al marge de la realitat, no de la que porta anys fabricant la caverna mediàtica i que ha calat en una part important de l'opinió pública espanyola, sinó de l'efectiva realitat educativa i sociolingüística catalana.

stats