BarcelonaNo resulta estrany en els darrers temps veure pel·lícules o sèries distòpiques que ens mostren uns Estats Units en guerra civil o on regnen el caos i la llei del més fort. Lamentablement, les batudes del Servei d'Immigració i Duanes (ICE, en anglès) i la Patrulla Fronterera (CBP) per capturar immigrants de forma indiscriminada acosta cada vegada més aquests escenaris apocalíptics, on la violència policial és la norma. L'assassinat a sang freda d'un ciutadà que protestava a Minneapolis contra les batudes, l'infermer Alex Pretti, ha provocat una onada d'indignació a tot el país. Aquest episodi se suma a la mort a trets d'una altra ciutadana, Renee Nicole Good, mentre discutia amb un agent sense baixar del seu vehicle. I també a l'escàndol que va provocar la detenció d'un nen de cinc anys, Liam Ramos, a qui van agafar tornant de l'escola per fer-lo servir d'esquer en arribar a casa per capturar el seu pare.
Tot plegat podria tractar-se com un conjunt de casos de la violència policial que tan present és als Estats Units, però en aquests casos hi ha alguna cosa més. Per començar, ni l'ICE ni el CBP són cossos policials pròpiament, sinó que s'han nodrit els darrers temps de persones sense la preparació necessària, al més pur estil paramilitar. L'objectiu de fons no sembla només capturar immigrants il·legals per retornar-los als seus països d'origen, sinó provocar un clima de terror entre el conjunt de la població, especialment entre la ciutadania demòcrata.
Els mètodes de l'ICE traspassen totes les línies vermelles. Els agents entren en llocs de treball, escoles i fins i tot esglésies buscant persones amb colors de pell o accents diferents. S'han arribat a reportar detencions fins i tot de nadius nord-americans, cosa completament estrambòtica, ja que són els pobles realment originaris d'aquella terra. Els detinguts són traslladats a centres on no hi ha les mínimes condicions, i més d'una seixantena de persones ja han mort en custòdia.
Els mètodes semblen dissenyats per despertar la ira de la ciutadania i obtenir així imatges d'enfrontaments entre manifestants i policia. La tria d'una ciutat com Minneapolis tampoc sembla casual. És una ciutat mitjana, fàcil de controlar i de majoria demòcrata. Els 3.000 agents que hi estan desplegats superen en nombre la policia local, per tant es pot dir que han passat a ocupar-la. L'objectiu és traslladar a la ciutadania una sensació de desordre que justifiqui l'ús de la força, i de passada també estendre un clima de terror entre la ciutadania. Uns mètodes que ja va utilitzar el feixisme a Itàlia als anys 20 i 30.
Afortunadament, la població de Minneapolis s'està organitzant per amagar immigrants a les seves cases (és inevitable pensar en Anna Frank i la persecució jueva) i s'estan creant xarxes de solidaritat i resistència arreu del país per fer front a les batudes de l'ICE i el CBP. Perquè en realitat, com deia una pancarta aquests dies a Minneapolis, potser ara només persegueixen els immigrants, però demà et poden perseguir a tu.
