Per un traspàs complet i immediat de Rodalies

La crisi que ha arribat a bloquejar tota la xarxa ferroviària de Rodalies no l'ha provocada l'accident de Gelida, ni tampoc el mal temps dels últims dies. Tan sols han estat la gota que ha fet vessar el got. Perquè la situació actual és una tempesta perfecta que feia anys que es covava, amb la manca crònica –durant dècades– d'inversions i del manteniment adequat. El més trist de la crisi actual és que molt probablement s'hauria pogut evitar, com a mínim en la major part, si en el seu moment el govern espanyol, Renfe i Adif haguessin actuat com corresponia.

L'enemistat manifesta entre Renfe i Adif, que fa inevitable la descoordinació entre tots dos ens, i el perfil baix deliberat del govern espanyol, que s'ha mantingut a part i ha esquivat, així, les esquitxades de l'escàndol i també la seva part de responsabilitat, fan molt més difícil que la crisi es pugui solucionar. Els tres responsables d'haver dut la xarxa de Rodalies a aquesta situació, permetent-la, han demostrat la seva manca de competència tècnica. I el ministre de Transports, Óscar Puente, ni ha assumit la responsabilitat del seu departament ni acaba de traspassar les competències i els recursos necessaris perquè ho pugui fer el Govern.

A la manca crònica d'inversions, la falta de voluntat política de pensar a llarg termini i la incapacitat tècnica dels que han dut la xarxa a la crisi actual s'hi afegeix una gestió comunicativa que torna a demostrar la manca de coordinació. Adif i el ministeri de Transports han amagat el cap sota l'ala fins aquest diumenge i han obligat la conselleria de Territori i Rodalies a donar la cara totes soles, sense la informació ni el suport adequats de tots els implicats.

El resultat és que des de dimecres s'ha arribat a suspendre tres vegades la circulació de trens a la xarxa de Rodalies, tot i que, de manera increïble, Renfe i Adif han arribat a ignorar la decisió del Govern de suspendre la circulació que es va prendre la nit de divendres a dissabte. Aquest és el nivell de descoordinació, o de voluntat de posar obstacles, que hi ha en la gestió ferroviària.

Catalunya no es pot permetre aquesta deixadesa, aquest desori sense ordre ni protocols. I tampoc s'ho pot permetre Espanya, encara que només sigui perquè Catalunya tota sola representa el 19,85% del PIB estatal, segons les xifres de l'INE i de l'Idescat del tercer trimestre del 2025. Aturar la xarxa de Rodalies no només és fer més difícil la vida dels catalans en general, és boicotejar l'economia i deixar el país a l'estacada.

Els responsables d'aquesta situació són clars i estan identificats: Renfe, Adif i el govern espanyol. Han demostrat que no es mereixen la confiança dels ciutadans per gestionar la xarxa ferroviària i que, per tant, no se n'han d'encarregar. És imprescindible que les tres entitats traspassin ja –no en un futur hipotètic, ara– tota la responsabilitat en la gestió de Rodalies al Govern. Però no només han de cedir la responsabilitat i la gestió: també han de traspassar tots els recursos necessaris per resoldre la situació actual, fer les inversions necessàries i reparar també la desídia que s'han permès durant dècades. Qualsevol altra cosa seria una estafa als ciutadans de Catalunya.