26/05/2021

El Tribunal Suprem, contra la concòrdia

2 min
El president del CGPJ, Carlos Lesmes, i la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, el 9 d’abril en una presa de possessió.

Com era previsible, el Tribunal Suprem ha emès un informe contrari a la concessió dels indults als presos del Procés. Però no per esperat resulten menys inquietants els arguments que fa servir la sala segona en un document que respira esperit de venjança i que s'alinea clarament amb les tesis contra el govern de Pedro Sánchez. El Suprem insisteix al llarg de l'informe en la manca de penediment dels condemnats i en el seu risc de reincidència, és a dir, pretenen la humiliació de les persones a qui van condemnar a llargues penes de presó per un delicte, el de sedició, que és anacrònic i no s'ajusta a la realitat dels fets que es van viure l'octubre del 2017. Pretenen anorrear la dissidència.

Però el Suprem va més enllà de defensar la seva sentència i d'afirmar que és ajustada a dret (una cosa que s'haurà de dirimir d'aquí uns anys a Estrasburg), sinó que amenaça veladament el govern de Sánchez que, si s'atreveix a aprovar els indults, la sala tercera els podrà tombar. I com ho fa? Doncs aportant els arguments que serviran de base per al recurs que, amb tota seguretat, presentaran el PP i Vox contra els indults. Entre ells, per exemple, hi ha el fet que alguns dels condemnats són membres d'un partit (ERC) que és soci de l'executiu de Sánchez, com si això, en lloc de ser una mostra de l'aposta per la via política de l'independentisme, fos justament el contrari. En última instància, el Suprem afirma que la concessió dels indults "seria una solució inacceptable", saltant-se de manera flagrant la separació de poders.

El legislador va donar a l'executiu la potestat d'una mesura de gràcia com els indults precisament per evitar que l'aplicació cega de la justícia pogués provocar un perjudici social molt més gran del que havia provocat la condemna. En molts casos són els mateixos tribunals els que obren la porta a l'indult a les seves sentències. I, fins i tot, el Suprem va arribar a fer un informe favorable a la concessió de l'indult al colpista Antonio Tejero, tot i que no hi havia cap tipus de penediment, per motius de "conveniència pública" i per contribuir a "l'oblit d'uns fets que han de quedar ja al passat". O sigui, que en el cas de Tejero sí que convenien els indults i en el cas dels presos polítics independentistes, no?

El més greu aquí no és el biaix ideològic del Suprem, cosa que ja es pot comprovar sovint en les seves sentències, sinó el fet que es permet el luxe de corregir i advertir un govern democràticament sorgit de les urnes. El president del Suprem, Carlos Lesmes, ja va dir abans que es fes públic l'informe que "un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar". Qui són els jutges per decidir què és millor o què no per a la concòrdia? O és que condemnar a penes de presó persones com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que l'únic que van fer va ser convocar (i desconvocar) manifestacions sí que ajuda a la concòrdia? L'única realitat és que, actualment, el Suprem sembla treballar en contra de la convivència i a favor d'enquistar el conflicte polític.