La UE es desconnecta de Rússia, però Trump no
Tot i que era una decisió prevista, no deixa de ser important. La Unió Europea ha aprovat avui la desconnexió definitiva del gas rus, que serà totalment efectiva l'1 de gener del 2028. L'anunci és important perquè, al tractar-se d'un canvi legislatiu, serà una decisió permanent, és a dir, no dependrà del que faci Vladímir Putin a Ucraïna. La desconnexió del gas rus serà per sempre. S'acaba així una època en què hi havia grans economies europees, com l'alemanya, que eren dependents del gas rus, de manera que es donava la paradoxa que, mentre Europa ajudava Ucraïna amb una mà, amb l'altra comprava gas a Putin i ajudava d'aquesta manera a finançar la seva maquinària de guerra.
Però la decisió de desconnectar-se de Rússia té una contrapartida, i és que caldrà augmentar les compres de gas liquat als Estats Units i altres països. Almenys temporalment, fins que la UE culmini el procés per garantir la seva sobirania energètica, que només pot construir-se sobre la base d'abandonar de forma progressiva els combustibles fòssils i substituir-los per fonts d'energia neta, entre les quals Brussel·les també considera la nuclear.
En tot cas, la invasió russa està servint perquè Europa es desperti i s'adoni que no pot dependre de països com Rússia, de la mateixa manera que tampoc seria bona una excessiva dependència dels Estats Units, tal com s'està veient amb la presidència Trump. No és que Trump sigui un soci poc fiable, com demostren les constants amenaces amb imposar nous aranzels malgrat l'acord signat, sinó que la seva volatilitat i canvis d'opinió constants són un perill. Quan tot apuntava que Trump s'havia convençut que no podia deixar de banda els ucraïnesos, el Financial Times ha revelat la forta esbroncada que el president nord-americà va tornar a clavar a Volodímir Zelenski divendres passat, comminant-lo a acceptar la pèrdua de territori si no volia ser destruït per Putin.
Aquest episodi torna a destapar la veritable personalitat de Trump, que odia estar immers en una guerra a la qual ell no veu sentit econòmic i pensa que es podria acabar amb un simple canvi de fronteres, ignorant el dret internacional i les resolucions de l'ONU. En realitat, com que Putin ha resistit fins ara amb habilitat totes les pressions nord-americanes i parla el mateix llenguatge que Trump, el mandatari nord-americà està activant l'opció fàcil, que és obligar la part feble, és a dir, Ucraïna, a rendir-se i entregar una part del seu territori als russos.
Trump no s'adona que una solució d'aquest tipus, si no és pactada i acceptada per les dues parts, només pot ser el germen d'un futur conflicte encara molt més gran. I aquí és on la Unió Europea ha de situar-se al costat de Zelenski, cosa que de moment ja està fent. No tant perquè el dret d'Ucraïna a existir sigui una qüestió de justícia, que també, com perquè una victòria russa portaria a la llarga molta més inestabilitat i, en el pitjor dels casos, més guerra.
