La UE reacciona amb les vacunes
A poc a poc, la Unió Europea comença a emetre senyals que està reaccionant davant dels dubtes que ha provocat la seva política de vacunació, sensiblement més lenta que la de la Gran Bretanya o els Estats Units, per posar només dos exemples, a causa de la poca disponibilitat de dosis. Aquest dijous Itàlia ha denegat el permís a AstraZeneca per exportar a Austràlia 250.000 dosis de la seva vacuna fabricades a prop de Roma. Es tracta d'una decisió inèdita, presa amb el suport de la Comissió Europea, que ja va aprovar una cobertura jurídica perquè els països poguessin prendre mesures per evitar que vacunes fabricades a la UE fossin enviades a fora per empreses que tenen compromisos signats amb Brussel·les. Aquest és, recordem-ho, el cas d'AstraZeneca, que ja ha incomplert dos cops els acords de lliurament de dosis a la UE.
Aquest dijous també hi ha hagut una altra notícia en l'àmbit de la lluita contra la pandèmia: l'Agència Europea del Medicament començarà a estudiar si aprova la distribució de la vacuna russa, l'Sputnik V, pel mecanisme abreujat. Es tracta d'autoritzar el màxim de vacunes per accelerar el procés d'immunització de la població europea, que fins ara està avançant amb una lentitud exasperant. La sensació és que la Comissió Europea no va saber blindar, en els contractes que va signar amb les farmacèutiques, el subministrament de les quantitats compromeses, i això ha provocat que alguns països, com ara Àustria i Dinamarca, surtin del pla europeu i busquin vacunes pel seu compte. La decisió d'estrenar el mecanisme per retenir vacunes, que és el mateix que ha fet la Gran Bretanya, per cert, va en aquesta línia i llança un missatge potent: els països europeus no es quedaran de braços plegats davant els incompliments i es faran respectar.
D'alguna manera la Unió Europea es juga la credibilitat en el seu pla de vacunació. És evident que si cada país hagués anat pel seu compte s'hauria creat una dinàmica perniciosa i una desigualtat estructural en l'accés a les vacunes, de manera que el concepte de ciutadania europea hauria quedat en paper mullat. Però el funcionament conjunt no pot ser sinònim d'ineficàcia, i cal dir que l'experiència britànica ensenya que en situacions d'emergència com la que vivim actualment cal superar les estructures burocràtiques i crear equips multidisciplinaris. La Unió Europea no pot ser una simple central de compres, sinó que ha de coordinar les polítiques anticovid dels 27 perquè no hi hagi disfuncions, perquè no es facin passos enrere. Respectant, això sí, l'autonomia de cada nivell de govern.
La Unió Europea, que ha estat especialment castigada per la pandèmia, també ha de ser un exemple al món de com superar la crisi econòmica i social que ha provocat. En aquest sentit, cal agilitzar al màxim l'arribada dels fons europeus per transformar i actualitzar l'economia i també per no deixar ningú enrere. D'aquesta crisi la UE en sortirà reforçada o afeblida, cosa que vol dir tornar al nacionalisme dels estats. Per això més ens val que sigui la primera opció.
