21/06/2022

La universitat necessita imperativament un canvi

2 min
Estudiants universitaris al campus de la UAB, a Bellaterra.

El sistema universitari català està envellit, infradotat, és car per als estudiants i precaritzat per als docents. Sí: les universitats catalanes encapçalen els rànquings espanyols de qualitat, però a causa dels seus problemes estructurals corren el perill d'entrar aviat en una ràpida decadència. Aquest és el diagnòstic que fa en el seu últim informe l'Observatori del Sistema Universitari. L'advertència és clara: si no s'actua amb celeritat ja no hi serem a temps.

Catalunya és la segona comunitat amb un finançament públic per estudiant més baix, de 5.306 euros anuals per alumne l'any 2019, una dada que contrasta amb la mitjana estatal (5.715 euros). El lideratge amb diners públics per universitari el tenen la Rioja (9.576), el País Basc (9.560) i Cantàbria (8.904). En canvi, els universitaris catalans són els que paguen uns preus públics més cars des del 2012. Les rebaixes dels últims anys han millorat la posició de Catalunya, però els preus continuen sent alts. La demanda de més recursos per part dels rectors s'ha convertit en un lloc comú en els últims anys, igual com la petició d'una llei d'universitats estatal que els ajudi a governar millor els centres, amb flexibilitat contractual.

En aquest segon punt, sembla que la veu catalana ha estat finalment escoltada. Després d'un projecte fallit de l'anterior ministre, Manuel Castells, l'actual titular, Joan Subirats, ha presentat un text menys reglamentista . Les universitats tindran marge per adaptar-lo a les seves necessitats i singularitats. Entre altres coses, la futura Losu aborda la qüestió dels associats, problema endèmic especialment greu a Catalunya. La nova llei fixa com a objectiu passar del 40% al 8% de contractes temporals (la versió anterior es quedava en el 20%). Caldrà veure com s'aplica i quina és l'assignació de recursos del govern català, però d'entrada el canvi és important. Les universitats tindran fins al desembre del 2024 per convocar concursos de mèrits per convertir les places temporals en estructurals. També s'estableix que el professorat funcionari arribi al conjunt de l'Estat al 55% (ara se situa en un 51%). Per evitar que en el futur es tornin a disparar els associats, es crea la figura del substitut, que substituirà el PDI (personal docent i investigador) i tindrà un contracte de tres anys amb dret a reserva del lloc. També es posa en marxa la figura del professor visitant, amb un contracte màxim de dos anys. Pel que fa als ajudants de doctor, queden exclosos de la categoria de temporals i se'ls dissenya una carrera interna de 10 anys.

Formació en metodologies docents i formació permanent, contractes de prestigi fora de la carrera funcionarial, facilitats en la concessió de visats per atreure talent de professors i estudiants estrangers, més drets per als estudiants (inclosa la vaga acadèmica), equitat de gènere, arribar a un finançament universitari que suposi l'1% del PIB (ara és el 0,7%) i sistemes de governança en mans de cada universitat. Tot plegat són eines per fer possible el canvi imperatiu que li cal al món universitari, que en el cas català s'ha d'aprofitar per conjurar els perills de marxa enrere i encarar el futur amb màxima ambició.

stats