No ens enganyem. Aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea no és una tasca gens fàcil, perquè és un tema que desperta molts recels en altres països i la decisió s'ha de prendre per unanimitat. El govern espanyol, per complir amb els compromisos signats amb Junts, pretén que el Consell d'Afers Generals de la Unió Europea voti sobre la qüestió aquest dimarts després d'una ofensiva diplomàtica destinada a vèncer les reticències dels països que en tenen més dubtes, com ara els bàltics, on hi ha una important minoria russòfona que podria reclamar el mateix tracte.
Però aquestes últimes hores s'ha sabut que el govern espanyol no és l'únic que està fent gestions davant de les cancelleries europees a favor del català, el basc i el gallec. També el PP i Vox, però en sentit contrari, per convèncer els líders europeus de les seves respectives famílies polítiques que s'oposin a la mesura. Es pot entendre que al PP la mesura no l'entusiasmi, però d'aquí a fer el pas d'intentar fer-la descarrilar hi ha una gran distància.
A més, segons ha revelat Vox, el PP ha demanat a l'extrema dreta que contacti amb l'hongarès Orbán i la italiana Meloni perquè frustrin la iniciativa. O sigui que la vergonya és doble: pel boicot en si i per fer-ho a través dels ultres, reconeixent així que potser ells no tenen tanta influència ni interlocutors a les cancelleries europees. Resulta especialment sagnant que qui hagi admès públicament aquestes maniobres hagi estat el català Santi Rodríguez, de perfil teòricament moderat. I que la punta de llança de l'oposició al català a l'Eurocambra sigui una altra catalana com Dolors Montserrat. ¿Com es deu sentir un catalanoparlant quan ha d'intentar convèncer un col·lega europeu que ha de votar en contra de l'oficialitat de la seva pròpia llengua? ¿Era aquesta, la sensibilitat autonòmica i amb les llengües cooficials que se li pressuposava a un parlant de gallec com Alberto Núñez Feijóo? On queda la complicitat amb els catalans que Feijóo va intentar vendre en els seus primers viatges a Barcelona?
Amb la seva contracampanya, a més, el PP està facilitant el relat del govern espanyol, que en cas que la seva proposta fracassi sempre podrà culpar-ne la dreta espanyola i no la seva estratègia diplomàtica. L'oficialitat del català és una petició raonable que afecta una comunitat de gairebé 10 milions de potencials parlants. El català, a més, és una llengua que ja compta amb reconeixement legal dins l'estat espanyol, així que es tracta de portar a Europa el que ja és una realitat a les institucions.
En tot cas, la partida serà llarga, tal com demostra el precedent del gaèlic irlandès, que va trigar quinze anys. Per tant, si aquest dimarts la proposta no prospera o es retira a última hora, caldrà seguir persistint fins a trobar un moment políticament idoni. Això sí, els moviments del PP i de Vox ja avancen que l'oficialitat, si s'aconsegueix, només serà possible amb un govern progressista a Espanya.
