La cançó d'Oriol Junqueras
‘Suspicious minds’, d'Elvis Presley
“No podem continuar junts, no podem construir els nostres somnis sobre la desconfiança”, cantava Elvis Presley a Suspicious minds. Si Oriol Junqueras hagués fet cas al Rei, potser hauria sigut president el 2015. Però el republicà hi va confiar, en aquells que volien temps per refundar Convergència. Només un deus ex machina assembleari va aconseguir que Artur Mas fes un pas al costat, però, així i tot, ERC va seguir sense ostentar la màxima autoritat del país. Ves per on, el 155 ha precipitat els esdeveniments i, ara sí, la cançó d’Elvis mereix ser escoltada, si no per Junqueras (empresonat per l’estat de les porres contra les urnes), almenys per Marta Rovira. És l’hora de perseguir el mateix somni per separat. El problema dels somnis és que a la realitat tant li fa, i després del 21-D ERC haurà de tornar a gestionar la desconfiança. I no una, sinó moltes. La de l’Estat, encara que allà no ha buscat cap confiança. Ni mil tuits amb rima consonant de Gabriel Rufián ho aconseguirien.
“Saps que estem atrapats en una trampa”, deia l’Elvis amb aquella veu irresistible que li sortia del maluc. Saps que el president legítim haurà de ser Puigdemont, diran els convergents que amb prou feines treuen el cap a la llista de Junts per Catalunya. Saps que no podem investir-te si no renuncies a la independència, dirà Miquel Iceta sospirant per un tripartit. Saps que no tindràs la presidència si no renuncies a la uniteralitat, però, eh, estem en contra del 155, diran els comuns si la indefinició els permet dir alguna cosa que no sigui un embarbussament.
“No creus ni una paraula del que dic”, lamentava el Rei a Suspicious minds. Justament això és el que poden retreure-li a qui va prometre la independència de llei a llei mentre la patronal somreia al Círculo Ecuestre i l’aire del vaixell del Piuet s’omplia de testosterona.
‘Suspicious minds’ (1969)
Amb la seva interpretació, Elvis Presley va fer seva aquesta composició de Mark James publicada com a senzill el 1969. És el Rei en un estat pletòric, segurament en un dels seus cims artístics.
