La desfeta del PP fa estèril l’auge de Ciutadans i frustra el bloc del 155
Els partits constitucionalistes queden lluny de la majoria absoluta i sense marge de maniobra
BarcelonaEl pitjor resultat de la història. Amb aquest balanç tanca Mariano Rajoy la seva aposta per aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya i convocar eleccions. Lluny de capitalitzar el vot unionista, el PP va retrocedir ahir fins als quatre diputats -set menys que el 2015, i per sota dels necessaris per tenir grup propi al Parlament- i va quedar sense representació a Tarragona, Girona i Lleida. Un resultat -inferior als sis que va obtenir el 1988 Alianza Popular i que fins ara constituïen el mínim històric- que condemna Xavier García Albiol, incomoda Mariano Rajoy i fa estèril la victòria de Ciutadans, insuficient perquè el bloc del 155 pogués discutir el triomf de la suma de forces independentistes.
Com ja va passar el 2015, l’unionisme va entomar el plebiscit concentrant el vot en una força: Ciutadans. La formació liberal va fagocitar el PP i va limitar l’ascens del PSC, i es va enfilar fins a la primera posició amb 37 diputats -12 més que el 2015, un resultat impensable fa cinc anys, quan maldava per no quedar fora del Parlament-. Inés Arrimadas va superar per més de 120.000 vots el seu immediat perseguidor. Per primera vegada a la història, una força no catalanista guanyava les eleccions al Parlament. Tanmateix, superar el milió de vots no brinda a Ciutadans la possibilitat d’arribar a la Generalitat. L’independentisme conserva la majoria absoluta, i empeny el partit taronja a l’oposició, ja que els dos blocs han demostrat al llarg de la campanya que qualsevol pont entre ells està trencat. La festa que els d’Inés Arrimadas van organitzar a la plaça Espanya de Barcelona va ser, doncs, exuberant però incompleta. Sense marge d’actuació al Parlament, el resultat pot tenir conseqüències a escala estatal, on Albert Rivera buscarà les pessigolles a un Mariano Rajoy debilitat.
Badalona com a símbol
El PP és, de manera evident, el gran damnificat de l’auge de Ciutadans i de les eleccions convocades a cop de 155. La implicació de Mariano Rajoy en el tram final de la campanya no va evitar el desastre que ja apuntaven les enquestes i els populars s’hauran de conformar amb tres diputats, condemnats a ser última força al Parlament i a compartir el grup mixt amb la CUP. El naufragi va ser total i la formació conservadora va punxar fins i tot en el bastió del seu candidat. Albiol només va ser sisena força a Badalona, amb 28.000 vots menys que Ciutadans, i la seva ciutat -de la qual aspira a tornar a ser alcalde el 2019- es va convertir en el símbol de la marginalitat del PP a Catalunya.
Per al PSC tampoc van ser uns bons comicis. Els socialistes catalans confiaven a superar els 20 diputats i explotar el perfil presidenciable de Miquel Iceta, i van intentar difuminar durant la campanya el seu aval a l’aplicació del 155. Tanmateix, la seva identificació amb el bloc constitucionalista va limitar el seu creixement -17, només un diputat més que el 2015- i el va convertir també en víctima de l’empenta de Cs. Tot i revertir la tendència a la baixa dels últims comicis, el somni d’Iceta de convertir-se en president si cap dels dos blocs obtenia la majoria absoluta es va esvair ben aviat amb la victòria independentista.
Lluny de la majoria absoluta al Parlament i de g uanyar el bloc independentista, el resultat dels partidaris del 155 només té una lectura interna i és clara: Ciutadans s’emporta la partida i deixa tocat el PP a Catalunya. I a Rajoy?
