El doble cara o creu de Rajoy que li pot complicar el mandat

MadridQuan Mariano Rajoy va optar per convocar eleccions immediatament després d’arrasar l’autogovern català amb el 155 va rebre crítiques de l’ala més dura de la dreta -també dins del seu partit-, que considerava que abans de dur Catalunya a les urnes calia tenir controlat el resultat, i que per a això calia prolongar la intervenció. El president espanyol va optar per les eleccions per la via ràpida d’una banda per evitar que el Parlament amb majoria independentista seguís funcionant mentre ell ocupava la sala de comandaments de la Generalitat, i de l’altra per mirar de capitalitzar a les urnes l’estat de xoc en què estava l’independentisme, i arrabassar-los la majoria. Però tot i el hàndicap de tenir candidats que no poden fer campanya per la persecució judicial, i el procés d’autocrítica en què es va endinsar l’independentisme després del 27 d’octubre, el moviment arriba viu a les eleccions d’avui. I això manté amb l’ai al cor un Rajoy que sap que si la jugada li surt malament es posarà en qüestió fins i tot la seva continuïtat a la Moncloa.

L’èxit o el fracàs del president espanyol en aquests comicis es mesura, essencialment, en dos paràmetres. El primer és la derrota de l’independentisme, amb un resultat que no permeti la formació de govern i que sigui un pas enrere inapel·lable respecte a les eleccions del 27-S. El segon és el resultat del seu propi partit. I, en tots dos casos, les enquestes li donen motius per a la preocupació. La majoria independentista no està gens descartada i el PP apunta a ser l’última força del Parlament, amb una davallada forta respecte als anteriors comicis.

Si es confirma el primer supòsit i els independentistes tornen a comandar la Generalitat, li plouran les crítiques dels que demanaven més mà dura. Aleshores entrarà en joc una possible reedició del 155, que ahir Rajoy va tornar a posar sobre la taula en un acte de partit a Madrid en el qual es va saltar les limitacions de la jornada de reflexió i va continuar la campanya: “Els governants ja saben què es pot fer i què no, i ja saben què passa quan fan el que no es pot fer”. En aquest escenari, el PP ja ha avisat que aprendrà dels errors i farà una intervenció de l’autonomia més llarga, que permeti assegurar un canvi de majories, amb més control de les polítiques de la Generalitat -com el dels mitjans de comunicació públics-. Al PP, però, estan convençuts que els seus socis carregaran totes les culpes a Rajoy, malgrat que tant PSOE com Cs van pressionar, justament, perquè les eleccions es fessin immediatament.

Si el PP pateix una patacada en els comicis, les garrotades vindran de dins del partit. A Génova veuen amb impotència com Ciutadans ha capitalitzat el 155, que consideren un èxit. Per mirar de contrarestar-ho, el president espanyol ha tingut una presència constant en la campanya electoral, i durant el tram final s’ha traslladat a Catalunya de manera gairebé fixa. En totes les seves intervencions públiques s’ha vantat d’haver estat l’arquitecte del 155, fins al punt que la seva número dos al govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va arribar a atribuir-li el mèrit d’haver “escapçat” els partits independentistes, que tenen els líders a la presó o a l’exili. Si les urnes confirmen el que diuen les enquestes i el PP cau amb rotunditat, els esforços hauran sigut en va. I aquest resultat obriria una caixa dels trons dins del partit, amb els sectors crítics respecte a Santamaría -liderats per la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal- disposats a carregar contra la vicepresidenta, i amb el dit acusador d’una bona part de la formació conservadora apuntant el president del PP català i candidat a les eleccions, Xavier García Albiol, discutit des del nomenament, i que podria acabar sent un cap de turc.

Així, d’entre tots els escenaris possibles, a Rajoy només li val una derrota de l’independentisme que permeti als partits anomenats constitucionalistes formar un govern, conjugada amb un resultat per al seu partit que no s’allunyi del que va aconseguir el 27-S (11 escons). Fora d’aquí hi haurà garrotades, que en alguns dels escenaris poden arribar fins i tot a posar en perill la seva continuïtat a la Moncloa. Al PP consideren que si cal aplicar un nou 155 ho tindran més fàcil, perquè ja s’ha trencat la barrera psicològica de fer-ho per primer cop, i hi ha experiència en la seva redacció. Però la possible continuïtat de la intervenció després dels comicis, si hi ha un govern independentista, allunya el PNB -que de moment s’ha negat a negociar mentre duri la suspensió de l’autogovern català- de qualsevol possible pacte amb el PP. I en el de pressupostos els vots jeltzale són necessaris. Els populars hi compten per aprovar els comptes del 2018, que ja porten un retard de tres mesos i que Rajoy pretén tenir a punt a principis d’any. Si no els tira endavant, podrà mirar de trampejar amb uns comptes prorrogats durant un any, però haurà de començar a cavil·lar la possibilitat d’anticipar els comicis estatals.

I si Ciutadans surt reforçat dels comicis d’avui, Albert Rivera està preparat per començar una ofensiva en clau estatal amb la vista posada en la Moncloa i amb la intenció de sucar pa en la debilitat de Rajoy. I és que el panorama al partit taronja és diferent. Mentre que a Rajoy el penalitzaria tant una victòria independentista com un mal resultat propi, en cas d’obtenir un bon resultat a les eleccions Rivera podria fins i tot mirar de beneficiar-se a escala estatal d’una reedició de la majoria independentista, aprofitant que ha marcat un perfil més dur que Rajoy en la demanda de repressió.

La batalla a l’esquerra

Mentrestant, el PSOE lluitarà a partir de demà per espolsar-se la pressió de sumar majories per a un Govern unionista, si els números donen, i la traslladarà als comuns. El líder dels socialistes espanyols, Pedro Sánchez -que ha deixat el protagonisme de la campanya al candidat del PSC, Miquel Iceta-, ha influït perquè els socialistes catalans descartin amb rotunditat qualsevol possibilitat d’entesa amb ERC, que els seria lesiva a la resta d’Espanya. El partit aspira a assolir un bon resultat a Catalunya que marqui l’inici d’un canvi de tendència a l’Estat, i mira amb esperança cap a Podem, que està notant negativament entre l’electorat espanyol la seva posició favorable al referèndum a Catalunya.

Rajoy ha tirat una moneda a l’aire amb la convocatòria d’eleccions, i només li val una doble victòria.