832 investigats i 1.066 lesionats: el balanç que fa la CUP de la "violència institucional" des del 9-N fins a l'1-O

BarcelonaLa CUP ha presentat aquest dimarts un informe que fa un recompte de tots els casos de "violència institucional" que la formació ha recopilat des del 9-N del 2014 fins a les conseqüències de l'1-O. En total, els cupaires han comptabilitzat 120 investigats penalment i 712 alcaldies citades per la fiscalia -que formen un total de 832 investigats, la majoria d'ells càrrecs electes-, 1.066 persones lesionades el dia 1 d'octubre, de les quals un mínim de 400 persones han interposat una denúncia -comptabilitzades a Girona, Lleida i Barcelona-, a més de 33 municipis que van patir càrregues policials el mateix dia del referèndum. A més, els cupaires també han comptabilitzat i han volgut incloure a l'informe 67 denúncies relacionades amb agressions d'extrema dreta.

L'informe, que porta per títol 'El Minotaure del 78', l'han elaborat amb la col·laboració dels càrrecs locals de la formació, com les alcaldies de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Argentona, Sant Martí Sarroca i Soriguera. En la presentació, al Col·legi de Periodistes, hi han participat els exdiputats Benet Salellas i Mireia Vehí, juntament amb l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, i la primera tinent d'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Elvi Vila. Salellas ha denunciat que tot aquest recompte d'investigats i denúncies demostra que "els drets fonamentals a Catalunya estan en risc per l'actuació dels poders institucionals de l'estat espanyol".

En aquest sentit, Salellas ha explicat que tot el que ha passat des del procediment del 9-N es basa en una "operació d'estat que s'entén com una lògica de coordinació dels diferents estaments i poders estatals: el legislatiu, l'executiu i el judicial". Així, l'informe fa un repàs de totes les investigacions judicials obertes des del 2015, amb les primeres querelles contra Artur Mas, Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega, fins a l'últim moviment judicial: l'agrupació al Tribunal Suprem de la causa oberta contra el Govern i els membres de la mesa del Parlament arran de l'1 d'octubre.

En l'informe, els anticapitalistes també censuren l'aplicació de l'article 155, perquè, segons exposen en el text, la situació amb què es troba Catalunya a hores d'ara "no és el resultat de la resolució del conflicte social". De fet, l'exdiputada Mireia Vehí ha assegurat que fins que no es garanteixi el "dret a l'autodeterminació" de Catalunya, el conflicte català no se solucionarà. La CUP exposa en el seu informe que arran de les accions judicials i policials dels últims mesos s'ha posat "en risc" el sistema de "drets i llibertats establert pels textos de drets humans internacionals i europeus incorporats a la Constitució del 78".

Mireia Vehí ha explicat que "davant la impossibilitat de tirar endavant mesures" en el marc del Parlament, els cupaires han decidit fer el recompte pel seu propi compte -tot i que han explicat que han ofert a altres formacions de col·laborar-hi- per "explicar al món i a la ciutadania quin és l'ús de la violència que està fent servir el PP". Així, Vehí ha anunciat que aquesta setmana faran arribar aquest informe, de 37 pàgines, a instàncies internacionals com l'Organtizació Mundial contra la Tortura i la Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides.

Serracant veu la seva citació amb "estupefacció"

L'última citació que ha rebut el món municipal ha sigut la de l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant, que, arran d'una denúncia d'un particular, aquest dilluns va rebre una citació per haver permès utilitzar els col·legis públics per a la votació de l'1-O. Serracant emmarca aquesta denúncia com un "exemple més de la judicialització de la situació política" i ha explicat que, de moment, compareixerà davant del jutge perquè el procediment encara està en fase de diligències prèvies. L'alcalde de Sabadell veu la citació "amb prudència però també amb estupefacció" i creu que tot plegat suposa "una causa general" contra l'independentisme.