Amb xurros i sense mitjons: així ha acabat Albiol la visita al mercat de l'Hospitalet

L'Hospitalet de LlobregatEntre les paradetes del Mercat dels Pajaritos de l'Hospitalet fa estona que hi passeja gent com cada diumenge. En plena campanya electoral, enmig de les parades de calces, mitjons, flors, bolsos i jerseis també hi ha carpes de partits polítics. En 50 metres hi ha una parada dels comuns, una de Ciutadans, una d'ERC i, al final de tot, una del PP. La casualitat (o no?) fa que la carpa blava estigui just a la cruïlla amb el carrer Albiol. El candidat arriba puntual a la convocatòria amb la premsa i ho fa com si una estrella de rock entrés en un concert: entre flaixos i càmeres, envoltat de fans, saludant les persones que, de mica en mica, van obrint-se pas perquè arribi fins a davant del micròfon.

Albiol, avui acompanyat del dirigent del PP Javier Maroto, va per feina. Un altre cop la casualitat (o no?) fa que Albiol faci el discurs mirant directament cap a la carpa d'ERC, que està a tan sols 10 metres del micròfon del PP. Una desena de persones –totes amb alguna cosa de color groc–, fan veure que no senten les paraules d'Albiol, que avui se centra més a reivindicar el PP que a carregar contra els independentistes. És conscient que l'Hospitalet és un autèntic graner de vots constitucionalistes i és més eficaç rascar vots que podrien anar al PSC o a Ciutadans.

Quan acaba el discurs, comença el veritable xou. Albiol comença la ruta pel mercat. Després del de Sant Adrià i el del Prat, és el tercer que visita aquesta campanya. És un entorn que li agrada, s'hi sent força còmode i es nota. Saluda a tothom amb un somriure desbordant i hi ha grups d'àvies que han sortit a passejar i que no es creuen que han vist "l'exalcalde de Badalona". "'Es muy alto'", evidencien.

La primera parada d'Albiol és a pocs metres de la parada del PP. S'interessa per les persones que exposen en gàbies els ocells, criats per a la caça. És per aquesta imatge que el mercat es diu així, encara que fa anys que el Pacma va presentar una denúncia perquè als Pajaritos s'hi podia comercialitzar amb animals, un fet que està prohibit fora dels establiments de venda i cria autoritzats, segons la llei de protecció d'animals de Catalunya. Un dels venedors els ofereix una de les cries per 20 euros, però Albiol i Maroto declinen l'oferta. Albiol confessa que aquests dies "no para per casa". "No li podria donar ni aigua ni menjar", afirma al venedor.

Segona parada: la xurreria. D'aquí Albiol sí que en surt amb les mans plenes. Li regalen una paperina de xurros, però no en tasta cap. Està enfeinadíssim saludant la munió de gent que se li acosta. "'Xavi, suerte, suerte'". "'Estamos contigo'". "'Xavi, ¿una foto por favor?" Ell pregunta els noms de la gent i s'hi dirigeix personalment i, en alguns casos, com si fos una estrella de rock, els escriu una dedicatòria i els dedica un autògraf. Ho fa, això sí, amb 'merchandising' constitucionalista: en una enganxina amb les banderes catalana i espanyola.

Es mou com el peix a l'aigua, entre la gent, però a tothom li diu el mateix: "El 21 a votar, eh?" I tothom respon que sí. En alguns casos, Albiol va a l'atac. "'Cuántos son en casa?'", pregunta. Una dona respon: "'Dos, mi marido y yo'". I de seguida Albiol treu dos sobres amb les paperetes a dins i els entrega a la senyora. "'Ya están preparados'". L'escena la veu una parella jove, que s'ho mira des de la distància. Ell, empipat, li diu a ella: "'Estos no llevan billetes de 500 euros, como los de Bárcenas'". I s'allunyen, amb un riure burleta per sota del nas.

Tercera parada: una de roba interior. Una dona crida Albiol i ell, decidit, s'hi acosta. Li vol vendre uns mitjons de llana, ben gruixuts. El candidat del PP els agafa, però acaba deixant-los. Té una excusa: no n'hi ha de la talla 50. A la parada del costat, el venedor li demana que faci polítiques a favor del poble gitano. I Albiol treu pit: "'Yo tengo muy buena relación con la comunidad gitana de Badalona'". No li ha dit res dels gitanos que van arribar de Romania, sobre els quals el mateix Albiol havia dit el 2011 que eren una "plaga per a la ciutat" perquè havien anat a Badalona "a delinquir i a robar".