L’aplicació del pla de xoc permet detectar alumnat vulnerable i donar-li incentius per a una distribució més equitativa. Però no és l’única via per reduir la segregació escolar: des del Consorci d’Educació de Barcelona es considera vital complementar aquestes mesures amb elements de millora que dignifiquin aquells centres educatius que havien quedat estigmatitzats. Un exemple de centre educatiu que ha canviat radicalment la imatge que tenia al barri és Cal Maiol, al barri de Sants, que va arribar a tenir més del 90% d’alumnes de població nouvinguda. “Havíem d’adaptar el funcionament de l’escola al tipus d’alumne que teníem”, recorda Nanda Botinas, directora del centre. Cal Maiol es trobava en una situació en la qual el centre no estava reproduint el que passava al seu barri i per fer-ho necessitava atreure alumnat no vulnerable. Aquest fet va començar a revertir-se gràcies a un seguit de “petites accions” que es van dur a terme amb un claustre “molt cohesionat”, recorda Botinas: “Vam practicar un ensenyament molt vivencial i es va aconseguir canviar la imatge que teníem al barri. Es va entendre que estàvem fent les coses bé i un grup de famílies va apostar per nosaltres”.
Acabar amb la segregació escolar, una feina de tots
El pla de xoc contra la segregació mostra resultats esperançadors per acabar amb la distribució desigual dels alumnes en centres escolars d’una mateixa zona
En un sector acostumat als nous reptes, la segregació escolar és un dels principals desafiaments del sistema educatiu. La problemàtica es basa en la distribució desigual dels alumnes en centres escolars d’una mateixa zona geogràfica, i vulnera el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats recollit per l’ONU. Després que el Síndic de Greuges presentés el 2016 un informe on s’alertava de la proliferació d’escoles amb més d’un 50% d’alumnat estranger, les alarmes van encendre’s i l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona van reaccionar i va ser així un dels consistoris pioners a l’Estat en la lluita contra el fenomen.
Assumint que calia reduir les dades de segregació escolar, el març de 2019 el Consorci d’Educació de Barcelona va presentar el Pla de xoc contra la segregació, per la igualtat d’oportunitats i l’èxit educatiu. És una mesura destinada a garantir la detecció de l’alumnat en situació greu de vulnerabilitat, la redistribució equilibrada a la xarxa educativa i l’assignació de recursos compensatoris per garantir la igualtat d’oportunitats. Es va començar a implantar el curs passat, iniciant la preassignació de places a P3 i l’ESO a tot l’alumnat que l’Institut Municipal de Serveis Socials havia detectat abans com a vulnerable.
Per a l’Ajuntament, l’infant vulnerable és el que té un expedient social obert i presenta diversos factors de risc que li dificulten l’èxit escolar, és a dir, d’escolarització tardana, pobresa o d’altres necessitats socials. Se’ls va oferir l’opció de matricular-se en centres, concertats o públics, potser lleugerament més allunyats del seu domicili però on els percentatges d’alumnat vulnerable eren més baixos. Per incentivar la inscripció, se’ls van oferir una sèrie d’avantatges i condicions preferents: des de pagar la quota de l’escola concertada fins a oferir ajuts econòmics per al servei de menjador, colònies, materials i sortides. Paquets de mesures que compensaven l’assistència a centres que possiblement no eren ni la primera ni la segona opció de les famílies.
Aquestes accions, innovadores i singulars, han concretat la decidida aposta de Barcelona per reduir el fenomen. Segons Sheila González, investigadora en desigualtat educativa de la UAB i una de les expertes encarregades d’avaluar el pla contra la segregació, l’objectiu de les mesures és “crear composicions més heterogènies a les escoles, i la detecció precoç dels alumnes vulnerables i la seva redistribució és un dels instruments que té l’administració”. Anna de Palau, directora de serveis d’atenció social i comunitària de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, remarca la importància de la identificació prematura, ja que la fragilitat social d’aquests infants els pot abocar a un “creixement amb manca d’oportunitats de cara al desenvolupament de les seves competències personals, socials, relacionals i d’aprenentatge”.
![Una classe a l'escola Cal Maiol](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
Per tenir escoles al màxim de diverses possible s’ha assolit la fita que tots els districtes de la ciutat redueixin notablement l’índex de segregació. Amb tot, cal no abaixar la guàrdia: són dades esperançadores, però la segregació es manté alta, segons l’informe de la Fundació Bofill d’aquest 2020.
Una altra dada que evidencia la bona marxa del pla de xoc és la reducció de la desigualtat existent en la distribució d’alumnes vulnerables entre escoles públiques i concertades. En les concertades hi ha, d’entrada, barreres d’accés -econòmiques, culturals, religioses- que fins ara eren definitives perquè determinades famílies no hi accedissin. És gràcies als recursos compensatoris que les dades han començat a variar: la concertada comença a rebre més infants en situació de vulnerabilitat. El curs passat la distribució era d’un 73% d’alumnes vulnerables matriculats a l’escola pública i d’un 27% a la concertada; en el curs actual s’ha reequilibrat: un 63% en els centres públics i un 37% en els concertats.
Els estudis sobre segregació demostren que la barreja, i no la concentració, afavoreix l’aprenentatge i millora les oportunitats dels infants. Fonts del Consorci d’Educació de Barcelona indiquen que els beneficis es produeixen per “estímul i empatia”: l’entorn divers fa l’ensenyament més motivant i equilibrat.
