Albert Cañigueral: “L’economia col·laborativa corre el risc de convertir-se en un capitalisme de plataforma controlat per pocs”

Entrevista a l'autor del blog ‘consumo colaborativo’ i membre de Ouishare

Albert Cañigueral va començar com a autor d’un blog anomenat Consumo colaborativo ara fa quatre anys, després d’haver treballat com a enginyer de telecomunicacions i multimèdia per a empreses multinacionals. Ara és un dels experts i referents en aquest sector i és membre del col·lectiu internacional OuiShare, el think tank de consum col·laboratiu més potent del món, que aquest any ha celebrat la seva trobada anual a Barcelona.

¿Sense la crisi no s’hauria donat aquest fenomen?

Hi ha tres grans factors que ens han portat on som ara, i la crisi en si mateixa n’és un catalitzador. Però ve d’abans: dels 10 o 15 anys que fa que fem servir la Wikipedia, que comprem coses per eBay, que paguem a desconeguts a través de PayPal, que compartim fotos, fem tuits, etc. Hem estat un temps anant al gimnàs i ara ja estem entrenats en una cultura que permet fer-ho tot més fàcil en un context de crisi en què es redueixen els ingressos. Podríem afirmar que la crisi ens ha portat al consum intel·ligent.

En quina fase som ara?

Quan vaig començar el blog fa prop de cinc anys, érem literalment quatre arreplegats els que parlàvem sobre aquest tema, i ningú ens creia. Se’ns veia com una reacció ràpida a la crisi. Després hi va haver una fase negativa de reacció, en què se’ns va començar a veure com una amenaça, com una cosa que no es pot controlar. Ara som en un moment en què s’ha entès que existeixen unes potencialitats econòmiques en aquesta nova manera d’utilitzar la tecnologia. Fins i tot les empreses, amb els bancs al capdavant, busquen la manera de sumar-s’hi, de pujar al carro.

Però n’hi ha que ja s’han fet multimilionaris a través d’aquesta nova manera de consumir.

Per això també podem dir que ens trobem en ple debat sobre si els que fins ara s’havien considerat disruptors, com ara Uber i Airbnb, fan servir la tecnologia de l’única manera possible o si hi ha opció de millorar-ho. Hem de trobar la manera de donar-li un component més social.

Com s’aconsegueix això?

Toca prendre decisions polítiques i socials que potenciïn el vessant més cooperativista, més orientat al bé comú, de totes aquestes plataformes, perquè el benefici arribi a tothom.

I si no s’aconsegueix?

Doncs tot aquest potencial quedarà capitalitzat en unes poques empreses i serà un capitalisme de plataforma. La tecnologia també té ideologia. Si es permet que sigui controlada només per uns quants es genera un oligopoli empresarial del tipus més tradicional. Un altre dels riscos és el futur del mercat de treball. En un món centrat en el mercat de treball, el fet que es comencin a introduir concepcions que impliquen aconseguir diners de maneres fins ara desconegudes ens fa por. Però hem de ser conscients que farem desaparèixer coses velles i en farem aparèixer de noves.

¿Implica tot això una manera d’escapar-se de pagar impostos, com es critica sovint?

En cap cas, si hi ha aquesta voluntat sociopolítica, tots els pagaments que van a través de qualsevol de les plataformes es poden comptabilitzar i fer que tributin com qualsevol altre. El que cal és reconèixer una nova figura, que podríem anomenar el microautònom, que permeti generar aquests ingressos de manera legal. De fet, la falta de regulació actual no dóna cap opció a tributar si no es tracta d’un servei professional convencional.

Com s’evita la precarització d’aquesta figura?

S’evita impedint que l’intermediari esdevingui un monopoli tradicional. Cal crear una figura i una regulació flexibles que permetin que qui contribueix més al sistema també se’n beneficiï més.

El + vist

El + comentat