Pilarín Bayés: classes extraoficials amb una monja lluitadora

La il·lustradora explica que quan va llegir la primera publicació en català va pensar que era francès

Va rebre una educació exclusivament en castellà fins que, quan tenia gairebé 13 anys, una monja de l'escola va pensar: "Com és possible que no aprenguin la llengua que parlen?". Així que va organitzar lliçons d'ortografia i gramàtica catalana els dissabtes a la tarda de manera extraoficial. És així com Pilarín Bayés (Vic, 1941) va aprendre a escriure la llengua correctament.

Quan tenia uns 7 anys va arribar a les seves mans una revista de medicina "amb uns dibuixos molt ben fets" i recorda que li va dir al seu pare que era fàcil llegir en francès. "Vaig veure aquells apòstrofs i vaig pensar que era francès", explica.

Com que era filla d'una andalusa-argentina i d'un català, era el pare qui s'encarregava de promoure la llengua a casa. Li oferia llibres perquè es familiaritzés. Un d'aquests va ser una biografia de Lenin de la qual té molt bon record.

Bayés sempre va tenir contacte amb la cultura catalana. Escoltava Emili Vendrell i, quan va sortir el primer disc de Raimon, se'l posava "de nit i de dia". Quant a la televisió, destaca el mèrit de la gent que portava el circuit català de TVE i, sobretot, del programa de la Guillermina Mota. La dibuixant també recorda el gran esdeveniment que va suposar l'arribada de sèries estrangeres a TV3. Explica que ella era a Bratislava en una fira de dibuix quan la van trucar i li van dir: "Han fet 'Dallas' en català! I el més gran ha dit la paraula 'bandarra'!"

La il·lustradora diu que durant la seva infància i joventut renegaven de la cultura en llengua castellana i defensaven la pròpia. "Vic era un entorn preocupat per la cultura i molt lector, sobretot la gent gran. I nosaltres els seguíem fervorosament", assegura. El castellà el parlaven només per fer broma i feien servir castellanismes per en riure-se'n d'ells mateixos.

Més continguts de