Per Nadal, comerç de proximitat

El sector comercial afronta amb optimisme les properes setmanes, en què es preveu un increment de les vendes respecte a la temporada anterior

El comerç de Catalunya afronta amb molt bones perspectives la campanya de Nadal i Reis, la més forta de l’any i que s’inicia aquesta setmana amb el Pont de la Puríssima i finalitzarà amb les rebaixes de gener. Coincidint amb aquestes dates, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una campanya de comunicació durant el mes de desembre per promoure les compres de Nadal en el comerç de proximitat, una xarxa de més de 101.000 establiments que dóna feina a més de mig milió de treballadors.

Posar en valor el comerç dels centres urbans és una de les prioritats del Govern; un comerç que es reinventa i crea propostes i singulars i noves experiències al voltant de client. També, aprofita les noves tecnologies per apropar-se apropament al consumidor.

Noves eines de competitivitat que la Generalitat vol apropar a les empreses comercials. Amb aquest objectiu, el Govern, en col·laboració amb les entitats del sector i l’administració, ha impulsat l’elaboració de l’Agenda Comerç 20/21, el full de ruta del comerç per als propers dos anys, que contempla cinc grans àmbits prioritaris que volen donar resposta als nous reptes: prestigi, formació i talent, transformació tecnològica, territori i persones i models de competitivitat.

Agenda Comerç 20/21

Com a eina de planificació, l’ Agenda Comerç 20/21,s’estructura en cinc àmbits temàtics: prestigi i promoció; formació, talent i emprenedoria; transformació i tecnologia; territori i persones; i models de competitivitat. En global, aquests blocs recullen un total de 15 línies d’actuació, 45 actuacions i 115 mesures.

Prestigi i promoció: En aquest àmbit, els tres reptes principals són: posicionar el sector en relació amb el pes estratègic que té en l’economia catalana; aprofitar la transversalitat del comerç i posar-la a disposició de territori; i fomentar la promoció en origen i el turisme de compres.

En aquest context, les línies d’actuació previstes per l’Agenda són la creació del think tank Prestigi i d’un Pla de Màrqueting, i l’impuls d’un programa de notorietat i relació amb els mitjans. Altres línies d’actuacions passen per la creació d’una xarxa de prescriptors del comerç, la consolidació de la Setmana del Comerç i dels Premis Nacionals de Comerç. Les línies d’actuacions es completen amb un projecte de vinculació d’esdeveniments i comerç, acords amb operadors turístics i la creació dels “Ambaixadors del Comerç”.

Formació, talent i emprenedoria: En aquest bloc temàtic, els dos reptes principals són: redefinir el model formatiu per ajustar-lo a les necessitats del sector, i atraure i el talent i canalitzar-lo cap al sector.

Entre les línies d’actuació que preveu l’Agenda dins aquest àmbit destaquen la creació de la Taula de Formació, l’impuls de programes de reconeixement de competències per a treballadors del sector, una xarxa de Partenariat, i l’anàlisi de noves ocupacions que s’estan creant en el comerç a partir de la transformació tecnològica. Així mateix, altres línies d’actuació passen per fomentar vocacions comercials, millorar la transferència de coneixement entre els centres de formació, universitats i empreses, a més d’impulsar un Pla interdisciplinari de Talent Jove, i el Canal d’Ocupació Jove.

Transformació tecnològica: Els tres reptes principals d’àmbit són canalitzar el coneixement tecnològic cap al comerç; fer accessible l’adopció tecnològica a les empreses; i promoure l’ús de tecnologies en la gestió del territori comercial.

Les línies d’actuació que contempla l’Agenda dins aquest àmbit passen per difondre el retail tech i impulsar una xarxa retail tech, consolidar el programa d’acompanyament a les empreses en el procés de Transformació Tecnològica, i els HUBs retail tech. Altres objectius són la implementació d’una xarxa d’intel·ligència comercial a Catalunya, i la participació en programes europeus.

Territori i persones: En aquest àmbit, s’han identificat 4 reptes principals: situar el comerç en el centre les decisions municipals; promoure acords i eines normatives per a la millora de l’espai públic des de la perspectiva del comerç; impulsar i transformar el model associatiu; i promoure el consum conscient i responsable en les compres online.

D’entre les línies d’actuació en àmbit destaquen un programa basat en el Customer City Journey, indicadors clau de gestió del territori, un pla d’ocupació de locals buits, un programa d‘impuls al comerç dels municipis i un altre a zones d’interès especial. Altres línies d’actuació són la creació d’una oficina d’APEUs, la implementació del protocol d’actuació contra la venda il·legal a la via pública, la incorporació del comerç en normatives transversals, un programa de suport a associacions de comerciants, sensibilització dels consumidors per a un comerç online responsable, i foment de mesures per a un lliurament dels productors socialment responsable.

Models de Competitivitat: Els dos reptes d’aquest àmbit són millorar la competitivitat urbana posant en valor els elements diferencials i singulars del territori, i assegurar eines i instruments suficients per afavorir l’adaptació d’empreses i la seva competitivitat en el comerç del futur.

Les línies d’actuació previstes són la promoció de les entitats territorials, foment del comerç singular i reconeixement de la qualitat. Destaquen altres objectius com un Pla de transició cap al comerç del futur, l’impuls d’un canal d’expansió internacional i de taules sectorials, un programa de suport als mercats municipals, foment de la línia de finançament ICF Comerç, suport a la Finestreta Única Empresarial (FUE) i la creació d’un grup d’anàlisi del marc normatiu.

El + vist

El + comentat