Microsites CAT Serveis 19/07/2019

Margarida Xirgu: l’actriu i la dona

Artista de gran recorregut, marcat per la Guerra Civil i la decisió de no tornar a Catalunya, Xirgu va conrear els ideals republicans i la visió de la cultura com a vehicle primordial per a la societat

4 min

Retrat de Margarida Xirgu al vestíbul del teatre de Casal Català de Buenos Aires (1930) / JOSEP MASANA (CEDIDA PER MAE)

Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969) va ser una de les millors actrius del teatre universal del segle XX. Va néixer en una família d’obrers catalans, lluitadors pels seus drets, autodidactes, republicans i defensors de la cultura com a vehicle primordial de la societat.

Després de passar pel teatre amateur i recollir-ne l’essència, passió i experiència, als 18 anys entra al teatre professional contractada per la Companyia Catalana del Teatre Romea i debuta amb Mar i cel, d’Àngel Guimerà. Durant 10 anys no para d’interpretar personatges i estrenar obres, i a poc a poc es va consolidant com una gran actriu fins a aconseguir ser admirada pel públic català. Treballa amb noms de reconegut prestigi i imposa una personalitat i una manera de fer a l’escena que li permeten tirar endavant projectes arriscats.

Comença a treballar al teatre en castellà amb una primera gira per Amèrica del Sud i, entre viatge i viatge, passeja la seva manera de fer també pels teatres espanyols. Estrena diverses obres que són èxits i imposa autors com Alejandro Casona o Federico García Lorca, amb qui mantindrà una bona amistat.

La Guerra Civil la sorprèn a Amèrica i, veient com evolucionen els esdeveniments, molt a contracor decideix no tornar perquè, fidel a Catalunya i a les seves idees -contràries al règim espanyol-, se li tanquen les possibilitats.

Margarida Xirgu interpretant Elektra (1912) / FONS GERMANS XIRGU

La força femenina

Margarida (Margarita) Xirgu també va ser una feminista gairebé inconscient. Quan queda vídua s’atreveix a tornar-se a casar amb el seu amor Miquel Ortín sense pensar en el que la societat pogués dir; s’atreveix a fer la dansa dels set vels amb el ventre nu tal com demana el personatge de Salomé, sense donar importància a l’escàndol que farà que l’acomiadin del teatre; decideix no tenir fills, contràriament al que s’esperava en aquells temps d’una dona, per dedicar-se íntegrament a la seva carrera. No s’acovardeix a l’hora de ser empresària. Sempre va lluitar per les seves creences i la seva lògica com a dona independent.

En l’etapa a Sud-amèrica comença una faceta pedagògica important. És fundadora i nomenda directora de l’Escola Municipal d’Art Dramàtic de Montevideo (EMAD), i directora de la Comedia Nacional de l’Uruguai al Teatro Solís. Tenia fama de severa, però de fet era pura disciplina i rigor. Els alumnes recorden que deia que només es podia faltar a un assaig si es portava el certificat de defunció.

Activitats que envolten l’Any Xirgu

Aquest any el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya commemora el 50è aniversari de la mort de la gran actriu. L’interès en organitzar l’Any Xirgu ve de la necessitat de no perdre la seva memòria entre el públic expert i descobrir-la per al públic neòfit. Es busca l’interès entre totes les edats i tipologies de persones.

La comissària de la commemoració és Ester Bartomeu, que ha preparat, juntament amb els membres de la Comissió Xirgu, diversos actes durant l’any.

Amb l’Associació Dramàtica de Barcelona (ADB) s’ha pogut fer entrega dels anells-guardons a totes les actrius premiades amb el premi teatral Margarida Xirgu. A partir de juliol, i de la mà de la dramaturga Eva Saumell, surten les píndoles teatrals penjades a la xarxa Instagram ( @margaridaxirgu ) on es poden seguir, dins un ordre cronològic, anècdotes, pensaments i personatges que van formar part de la seva vida. Hi haurà una exposició itinerant que anirà fent parades per tot el territori català abans de sortir cap a Montevideo; l’exposició anirà acompanyada de xerrades, pel·lícules i lectures dramatitzades que facilitaran el coneixement de l’actriu en la seva vessant més humana. Francesc Foguet s’encarrega de fer un recull de les entrevistes més importants i més entranyables que se li van fer, amb les quals podrem gaudir dels seus pensaments i opinions.

Al Centre d’Arts Santa Mònica es podrà veure la pel·lícula La Xirgu, de Sílvia Quer, i omplir-se de feminisme participant en una taula rodona al voltant de la figura de l’actriu. A la Sala Dalmau hi haurà una exposició el mes de gener del 2020 on es podrà descobrir l’amistat entre el dibuixant Barradas, el dramaturg García Lorca i la Xirgu, que ens farà veure la importància de les relacions socials en el món de la creació.

El dia de la inauguració el Consolat de l’Uruguai donarà suport a les figures protagonistes i a Antonina Rodrigo oferint els seus coneixements sobre l’actriu. Aquest estiu es podrà comprar la revista Entreacte, editada per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), amb un ampli reportatge sobre Margarita Xirgu amb entrevistes, articles i diàlegs que ens acostaran a l’actriu i a les seves diverses facetes. S’han programat conferències al Teatre Nacional de Catalunya que permetran descobrir la vessant i la força com a actriu. Al mateix teatre podrem gaudir del monòleg que ens oferirà, el 14 de novembre, la deixeble de Xirgu Estela Medina. És un luxe que l’actriu uruguaiana vulgui participar en la commemoració.