AJUNTAMENT DE BARCELONA
Especials 20/05/2020

La crisi, una oportunitat per moure’ns millor i adaptar l’espai públic

L’epidèmia del covid-19 confirma que l’aposta per la mobilitat sostenible ha de ser prioritària

Judit Monclús
3 min
La bicicleta és el mitjà de transport individual més adient per als desplaçaments urbans de curt i mitjà abast

Els carrers de Barcelona es fan més grans. Limiten l’espai al motor i atorguen preferència al ciutadà. La crisi sanitària del covid-19 ha confirmat que l’aposta per la mobilitat sostenible ha de ser prioritària per garantir un retorn segur a la quotidianitat, perquè és la mobilitat que ens permet mantenir les distàncies físiques de seguretat. A més, la mobilitat basada en el carboni i altament contaminant demostra des de fa temps que incideix negativament en la salut de la ciutadania. Per tant, doncs, cal resituar-la i limitar l’expansió del vehicle privat motoritzat.

Caiguda d’un 80%

Durant el confinament per la pandèmia, a Barcelona el descens més important de mobilitat va tenir lloc entre el 30 de març i el 12 d’abril, quan només es permetien les activitats considerades essencials. El trànsit de vehicles privats motoritzats va caure un 80% i la demanda del transport públic ho va fer un 91%.

Alliberar espais

En el desconfinament progressiu, per moderar el retorn a l’ús del vehicle privat, l’Ajuntament de Barcelona treballa per alliberar espais fins ara destinats als vehicles a motor i fer-ne espais segurs per als vianants i els mitjans de desplaçament sostenibles. La ciutat busca un reequilibri de l’espai urbà dedicat a cada modalitat de transport.

La crisi, una oportunitat per moure’ns millor i adaptar l’espai públic

Més de 100.000 m2 nous per caminar

En aquesta línia, per evitar les situacions que afavoreixin nous contagis, l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat treballa per generar més espai per als vianants amb 12 nous km –30.000 m2– que s’estan guanyant amb pacificacions de carrers, tancament al trànsit dels laterals d’algunes vies principals i ampliacions tàctiques de voreres.

Ara s’han inclòs també 51 carrers tallats a la circulació en diversos barris com a itineraris segurs per passejar i fer esport. Sumats als anteriors 30.000 m2, són més de 100.000 m2 guanyats per moure’s a peu.

La crisi, una oportunitat per moure’ns millor i adaptar l’espai públic

De la mateixa manera, es treballa per impulsar l’ús del transport públic millorant les prestacions del servei d’autobús amb més carrils segregats, nous trams i modificacions i ajustaments. Al maig han arribat les primeres actuacions, amb la pacificació de Consell de Cent, Rocafort o Girona, l’eixamplament de voreres de Via Laietana o l’execució de millores al carril bus de Pla de Palau, Passeig de Gràcia, Balmes i Passeig de Garcia i Faria, entre altres.

225.000 mascaretes

Perquè el transport públic segueixi sent un referent per desplaçar-se, se n’ha de millorar l’eficiència i adaptar-lo a la situació actual. L’oferta de metro en hora punta en la fase actual ja és d’un 85%, i als enllaços s’ha implantat senyalització horitzontal. L’Ajuntament i la Creu Roja han repartit 225.000 mascaretes en estacions i punts d’enllaç i s’ha incrementat la informació sobre l’obligatorietat del seu ús –cal dir que la porten el 96% dels usuaris–. Les mascaretes es poden adquirir en màquines d’autovenda juntament amb el gel hidroalcohòlic en set estacions de la xarxa.

Pel que fa als autobusos, l’oferta en hora punta és d’un 65% i al juny en 1.140 vehicles s’instal·laran mampares de protecció.

Motos fora de la vorera

Igualment, l’Ajuntament de Barcelona accelera la campanya de disciplina de motos en vorera amb l’objectiu d’alliberar voreres i facilitar els desplaçaments a peu.

La bicicleta, amb 21 km més

Els darrers anys ha augmentat l’ús de la bicicleta com a mitjà habitual de transport urbà gràcies a actuacions per assegurar la convivència amb la resta d’usuaris de la via pública com ampliar infraestructures o millorar les senyalitzacions. La bicicleta, per eficiència energètica, és un vehicle clau per a desplaçaments de curta o mitjana distància a Barcelona, i ara, per frenar el covid-19, és essencial perquè minimitza el contacte entre persones.

Actualment Barcelona disposa de més de 200 quilòmetres de carrils bici i prop de 800 quilòmetres de carrers pacificats, però es preveuen noves mesures per fomentar-ne encara més l’ús. Entre les previstes a curt termini, destaca crear 21 km de corredors per a bicicletes, com els que s’implanten als carrers de València, Pau Claris o Roger de Llúria, però també reforçar el respecte a la mobilitat ciclista als carrers de zona 30 i la d’acabar i repartir les llicències definitives per a operadors de bikesharing i motosharing. El 23 d’abril el servei Bicing va reprendre la seva activitat seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries. Ho va fer posant en funcionament 57 noves estacions, que han suposat l’entrada del servei en barris com la Marina del Prat Vermell, Trinitat Nova, Canyelles i la Vall d’Hebron. A més, al llarg d’aquest 2020 es completaran les 97 noves estacions previstes en l’ampliació del Bicing.

“La bicicleta redueix la taxa d’ús dels serveis sanitaris”

Entrevista a Manel Ferri, tècnic en mobilitat a la Diputació de Barcelona i especialista en desplaçaments d'empresa

Per què és necessària una nova mobilitat?

Hi ha una correlació entre la situació prèvia de contaminació derivada de la mobilitat i el fet que la pandèmia s’hagi desenvolupat a més velocitat. Quan s’ha aturat l’activitat hem recuperat una qualitat de l’aire que, personalment, no recordava. Per això hem de promoure la mobilitat a peu, en bicicleta i reforçar el transport públic. No podem pensar que la solució serà tornar al model anterior, que era el cotxe per a tot. També cal apostar per la proximitat de serveis, ara que el teletreball reduirà desplaçaments fins ara obligats.

Per què és interessant posar la bicicleta al centre?

Les dades indiquen que el gruix dels desplaçaments que es fan a Europa en bicicleta no superen els 20 quilòmetres de distància i que la resta no van més enllà dels 5 quilòmetres. A Barcelona tenim unes distàncies fàcilment abastables en bicicleta. A més, és un mitjà que té un triple efecte beneficiós: de salut personal i pública, de baix cost per desplaçar-te i de despeses de manteniment, i afavoreix la qualitat de l’aire.

Barcelona repensa la seva planificació urbana. Com afectarà això la mobilitat de la ciutat?

Cal restar espai a la quantitat ingent de superfície que hem dedicat al vehicle privat. Si volem incrementar els desplaçaments a peu i en bicicleta més enllà de les mesures de distanciament físic, cal reconfigurar les ciutats per donar cabuda a aquest nou model de transport més saludable. Les administracions han d’incentivar més superfície per caminar o per a vies ciclables segures.

La salut també en sortirà reforçada. Quins avantatges se’n podran treure?

Cal posar en valor la suma de beneficis que proporciona la bicicleta, perquè redueix la taxa d’ús dels serveis sanitaris. És un win-win: guanyen els usuaris, guanyen les empreses, perquè tenen una població laboral més saludable, i guanya el país, perquè redueix la seva despesa sanitària.

Com a expert en desplaçaments d’empresa, com afectarà això els hàbits de treball i les necessitats de mobilitat?

Es constata de manera objectiva i urgent que les empreses han de gestionar la mobilitat a la feina dels seus empleats. No pot ser que les necessitats d’arribar al lloc de treball no formin part de la política global d’una empresa. Cal fer-ho a través de la redacció de plans de desplaçament d’empresa, consolidar la línia del teletreball i incentivar que la gent es desplaci a peu, en bicicleta i en transport públic. Aquests plans haurien de ser una obligació. A nivell estatal només n’ha fet la Diputació de Barcelona. També s’ha d’incentivar l’adquisició de bicicletes, proporcionar aparcaments segurs i vestidors laborals per a usuaris de mobilitat sostenible. En països com França o Alemanya es donen incentius als treballadors per quilòmetre recorregut en bicicleta en els seus desplaçaments laborals.

Un dels reptes serà combinar-ho amb el transport públic. ¿En quins paràmetres s’hauria de fer perquè tothom en sortís beneficiat?

L’objectiu principal és intentar laminar l’hora punta del transport públic. Cal demanar a les empreses que redistribueixin els horaris dels seus centres d’activitats econòmiques per territoris i persones. Això vol dir flexibilitat horària i reforçar el teletreball o fraccionar la gent en diferents torns. I si no volem que la gent agafi el cotxe, caldrà crear més oferta de transport públic.

Aposta per fer un millor ús de la tecnologia per gestionar la mobilitat. ¿En què pot incidir i com es podria aplicar?

La tecnologia ha de ser un gran aliat a l’hora d’informar i d’integrar preus i servei. En aquest moment la tecnologia existeix, no està integrada, no s’aplica, però cal afavorir-la perquè es pugui tenir accés al sistema de Bicing, metro, bus, etc. en una sola plataforma. Totes aquestes oportunitats, a partir d’aquesta conjuntura de crisi, són elements a incorporar.

stats