Un debat final sense asos a la màniga
Laporta arrossega Font i Freixa al cos a cos en l’últim acte de campanya
BarcelonaNo hi va haver sorpreses en l’últim debat entre els candidats a la presidència del Barça. Cap carta amagada ni promesa que no s’hagués sentit al llarg d’una campanya que s’ha allargat set setmanes per la pandèmia. Amb un Joan Laporta incisiu, segur i punyent, l’expresident va ser qui més va intervenir i va acabar arrossegant els seus rivals cap al cos a cos. Un intercanvi de retrets en què finalment van caure Víctor Font i Toni Freixa, tot i que havien estat fent esforços per mantenir les formes i no sortir del guió.
El debat de TV3 i Catalunya Ràdio havia generat expectació. Creada, sobretot, a través d’un Víctor Font que el veia com l’última oportunitat per convèncer “els 35.000 indecisos” que té detectats i a qui va demanar el vot, ja en la primera intervenció. Laporta, confiat perquè lidera les principals enquestes, va optar primer per una tàctica defensiva, parlant amb optimisme del futur i avalant la seva gestió com a expresident. Mentre que Freixa va navegar entre dues aigües, recolzant-se en la seva etapa de directiu (2010-15) quan atacava Laporta i veient “motius per l’esperança” quan interposa el seu model al de Font.
En el fons, els candidats van repetir els missatges que ja havien anat dient en les últimes setmanes. El debat va tenir un punt de previsible perquè no es van sentir propostes noves i la tensió va venir quan Laporta va interrompre Font i Freixa, defensant-se dels atacs, amb un to molt contundent, com quan va acusar-los de fer “trilerisme” per desmuntar els seus arguments. L’expresident, però, va calmar els ànims en el tram final, quan es va parlar de l’Espai Barça.
El fet diferencial del debat va arribar quan els candidats podien fer una pregunta als rivals. Laporta els va demanar si podria comptar amb el seu suport, Freixa va respondre que sí, i Font, que també s’hi va mostrar “evidentment” predisposat, va respondre amb enginy que “això no passarà” perquè no serà pas el president escollit. Freixa, que en l’apartat econòmic va carregar novament contra Laporta per la situació en què havia deixat el club el 2010, volia saber si l’expresident firmaria contractes amb l’empresa Mediapro, i ell va dir que ho faria “amb qui fes falta”. Mentre que Font, cansat que Laporta li retragués que no tenia experiència per comandar el club, li preguntava a l’expresident quina experiència tenia el 2003. Una pregunta que va respondre sortint per la tangent, dient que tenia “determinació”.
La part esportiva
La part esportiva va ser les més tenses. Font va parlar d’organigrama i va arribar a exhibir un full on -tot i que no s’hi podien apreciar noms- assegurava tenir “feta la planificació per a la temporada vinent”. Laporta va esquivar dir noms propis, en la línia de la campanya, però va assegurar que havia “contactat amb els principals representants” i que estava en disposició de construir un bon equip per al futur. I Freixa va insistir en la seguretat de portar “tres jugadors diferencials” per completar la plantilla la temporada vinent. Un Freixa, a més, que va presumir de Lluís Carreras i va destacar que era l’únic que havia presentat un secretari esportiu que l’acompanyés al llarg d’aquestes setmanes.
En canvi, poques novetats amb Messi, figura que genera consens perquè tots els aspirants volen que segueixi, però amb diferents punts de vista sobre com abordar la seva renovació. Laporta assegurava que amb ell hi havia més possibilitats que continués i Font responia que això depenia de la “credibilitat” del projecte, i que al seu entendre en tenia més “algú amb ascendència com Xavi que no pas un expresident”. Un punt que va trobar-se amb la resposta curta de Laporta, que li va etzibar: “Que poc que el coneixes”.
Tampoc hi van haver novetats en l’Espai Barça, que va servir per tancar el debat. Font mantenia la seva proposta de fer una auditoria i de començar les obres a la primavera, compaginant els partits a l’estadi amb la remodelació. Un model similar al de Toni Freixa. I Laporta, com ja havia anunciat en campanya, va desmarcar-se dient que haurien de ser els socis els que decidissin si es farien les obres al mateix temps que es jugarien partits a l’estadi, o s’aniria a jugar a fora.
El debat s’hauria pogut descontrolar però al final la sang no va arribar al riu, en part per la intervenció del moderador, el periodista Francesc Garriga, que es recolzava en uns petits rellotges que comptaven el temps. Al final, Laporta va acabar parlant només un minut més que els altres.
