Barça
Eleccions Barça 11/12/2020

El tràmit enverinat de les signatures per ser president del Barça

L'optimisme de portes enfora es converteix en prudència i por a l'interior de les seus de campanya

6 min
Solucions imaginatives per a uns comicis atípics

Barcelona2.257. No és el número de la loteria, encara que molts tindran una alegria similar si hi poden arribar. Són les signatures necessàries perquè els nou precandidats a la presidència del Barça esdevinguin candidats a tots els efectes. En menys de dues setmanes comença el procés de recollida, i els equips de campanya estan centrant tots els esforços en la logística per aconseguir-les. La coincidència amb les festes de Nadal -es poden recollir entre el 23 de desembre i l’11 de gener- i, sobretot, la pandèmia són traves afegides. Dels nou aspirants a ocupar el seient principal de la llotja del Camp Nou, és probable que més de la meitat es quedin pel camí.

Jordi Farré obria foc aquesta setmana amb una pluja d’idees per captar socis a la seva seu electoral, com ara regalant tatuatges “de debò, no calcomanies” amb l’escut del Barça i pizzes de Fabián Martín, campió del món de l’especialitat. Una proposta que va desembocar amb un vídeo que es va fer viral a les xarxes, perquè era espontani i divertit, però que no ha fet tanta gràcia a alguns dels seus oponents. “La gent riu molt, però no riuran tant quan tingui cua de socis esperant per firmar”, s’ha sentit a dir en les últimes hores en algunes seus de campanya. Totes les candidatures tindran un punt físic de recollida a Barcelona o al costat del Camp Nou. A més, han centrat els esforços logístics en poder recollir butlletes arreu del territori i, fins i tot, porta per porta.

Quan falta un mes i mig per a les eleccions, tots els candidats ja s’han donat a conèixer públicament. Ara bé, la recollida encara no pot començar fins que el club lliuri les butlletes oficials, amb el nom de cada candidat. Perquè no es puguin reutilitzar d’anteriors comicis, hi ha de constar el número de soci (que canvia cada any), la data i el DNI actualitzat. El dia 11 de gener a la tarda s’han de lliurar a les oficines, i després comença el procés de validació, on es descarten les defectuoses o les repetides: un soci no pot avalar dos precandidats.

Optimisme, de portes enfora

De portes enfora, a totes les precandidatures es respira optimisme i el missatge és de confiança en poder passar el tall amb més o menys comoditat. A nivell intern, però, els comentaris són molt més conservadors. El 2015 Bartomeu va recollir 9.124 firmes (8.554 de vàlides), Laporta 4.802 (4.272 de correctes) i tant Freixa com Benedito van superar les 3.000. En canvi, Seguiment FCB, que n’havia presentat 2.734, tan sols en va poder validar 2.520 i va quedar a 14 de les 2.534 necessàries en aquells comicis. “Serà molt difícil arribar a aquestes xifres del 2015. Si el que en té més arriba a les 4.000, ja serà un èxit”, apunten des del club, on ja preparen, des de fa dies, la logística electoral per a la precampanya, la validació i els comicis del diumenge 24 de gener.

També serà important el paper de les penyes, on hi ha un 20% dels socis amb dret a vot. A la candidatura d’Emili Rousaud, per exemple, s’han posat en contacte amb les federacions per “mobilitzar els seus membres”. Però no ha sigut l’únic, ja que la majoria de precandidats també han intentat teixir complicitats amb els penyistes per aconseguir el seu favor. En els últims comicis, Bartomeu va guanyar clarament aquesta batalla, mentre que la resta de candidatures tan sols van obtenir un nombre residual de suports de penyistes. Encara que el 2015 Bartomeu era el president, mentre que ara no hi ha opció continuista.

La popularitat de Laporta

A la candidatura de Joan Laporta confien en la “popularitat” de l’expresident per poder aconseguir els avals amb facilitat, tot i que el candidat reclama prudència: “És una partida que s’ha de jugar”. Tindrà una seu fixa a Barcelona (ronda Sant Antoni, 41) i desplegarà un equip de voluntaris arreu del territori. Per la seva banda, Víctor Font, a qui molts assenyalen com el seu rival directe en aquests comicis, té un equip de més de cent voluntaris i un centenar de punts de recollida repartits pel territori, a més de la seva seu a l’hotel Olivia Balmes de Barcelona.

Encara que per a Font siguin els seus primers comicis, l’empresari ja porta alguns anys treballant en aquest projecte i ha estat teixint un equip per superar aquest primer tràmit. Des de la seva candidatura no preveuen dificultats per passar el tall de signatures, tot i que el precandidat prefereix no llançar les campanes al vol. Ara bé, entre alguns membres del seu equip apunten que “l’objectiu és ser qui més en recull”. Seria, al seu entendre, el millor aval de cara a les eleccions de finals de gener.

Però un dels grans problemes és la visibilitat. Joan Laporta va ser dels últims a presentar-se perquè sabia que, per la seva condició d’expresident, no necessitava donar-se a conèixer entre els socis. Una cosa similar passa amb Agustí Benedito (candidat el 2010 i el 2015, amb seu al centre de Barcelona) i Toni Freixa (directiu del 2010 al 2015 i candidat el 2015, que tindrà la seu a l’Hospitalet, just al costat del Camp Nou), dos noms que estan treballant de portes endins, parlant amb les penyes o amb aquells socis que ja els van donar suport en comicis anteriors. Ara bé, dos nouvinguts, com Pere Riera i Lluís Fernández Alà, saben que tindran moltes dificultats per arribar a l’objectiu, ja que s’han de conformar amb les aparicions als mitjans públics i la batalla que lliuren a les xarxes. Riera confia en tenir alguna oportunitat a través d’actes digitals; mentre que en el cas concret d’Alà, la seva estratègia es basa “en la taca d’oli”, amb “parlar contínuament amb penyes, socis i sòcies”. I així confien en “passar el tall còmodament”.

La moció, exemple a seguir

En el cas de Jordi Farré, impulsor de la moció de censura, l’empresari pensava aprofitar aquesta popularitat per aconseguir un bon gruix de signatures. “Fins a 6.000”, havia dit al seu equip. Unes aspiracions, però, que s’han rebaixat tenint en compte que la gestora ha allargat al màxim el calendari electoral i això ha provocat que baixés l’efervescència d’aquell moviment que va fer caure Bartomeu. Farré confia que la mateixa logística que va servir per a la moció li pot servir ara per rebre aquests avals. “Però abans tot anava al mateix sac. Ara cadascú recull les seves butlletes. Això fragmentarà els suports”, analitzen alguns dels seus oponents.

Qui també està treballant per donar-se a conèixer és Xavi Vilajoana. Tot i ser directiu de Josep Maria Bartomeu fins al final, per a molts socis és una cara desconeguda i s’ha posat en mans “d’elements tecnològics i d’un equip de voluntaris i activistes” per recollir suports, a la seva seu (Rambla Catalunya, 125) i a una subseu operativa al barri de les Corts. Amb aquest operatiu no només espera “obtenir les butlletes necessàries”, sinó que aspira a estar “entre els tres primers” en nombre. Per la seva banda, Emili Rousaud, que instal·larà la seu electoral a Travessera de les Corts, 277, compta amb una logística similar, tot i que en el seu cas no es marca cap objectiu concret més enllà de passar el tall i poder ser candidat a tots els efectes.

stats