Un Nadal per a tothom

Els joves tendeixen a concebre el Nadal com una qüestió familiar i, sobretot, comercial

Toni Rodon
3 min

El Nadal és una festivitat percebuda com a religiosa, “familiar” o comercial? Quina és l’“essència” d’aquestes festes? Probablement més d’un s’ha embrancat o s’embrancarà aquests dies en converses de sobretaula filosòfiques sobre l’essència del Nadal. Les discussions sobre les diverses maneres de concebre aquestes festes són recurrents i, de fons, interpel·len un debat molt més ampli sobre la secularització de la nostra societat.

De quina manera es conceben aquestes festes? Per respondre a aquesta pregunta podem emprar el baròmetre de desembre del CIS de l’any 2009, en el qual s’incloïen una bateria de preguntes sobre el Nadal. L’enquesta ens diu que el Nadal es veu, en primer lloc, com una festa de caràcter familiar. Més de la meitat de persones així ho consideren. En segon lloc, més del 26% de la gent la considera una festa de caràcter comercial, mentre que tan sols un 11% la veu com una festa de caràcter religiós.

Tot i la idea que el Nadal és, essencialment, una festa per celebrar amb família, l’èxit d’aquestes festes es deu a la seva capacitat d’adaptar-se als diferents perfils de persones. Dit d’una altra manera, el Nadal significa coses diferents en funció de a qui ho preguntem. Un exemple clar és el prisma amb què persones ideològicament de dretes i d’esquerres veuen aquestes festes (vegeu gràfic següent). Tot i que les diferències no són gaire marcades entre grups ideològics, les dades apunten que entre la gent de dretes el Nadal és considerat, principalment, una festa religiosa. En canvi, entre la gent d’esquerres hi ha una tendència més clara que en la resta de grups a concebre el Nadal més aviat com una qüestió comercial. Amb tot, entre totes les posicions ideològiques, el Nadal és, en primer lloc i amb un marge molt elevat sobre la segona preferència, una festa de caràcter familiar.

Les dades ens indiquen també que més d’un terç de la població posa a casa el pessebre i l’arbre de Nadal i que una de cada quatre persones no hi posa res. De nou, però, s’observen algunes diferències ideològiques. El pessebre és més comú entre les persones de dretes. De la mateixa manera, aquesta posició ideològica tendeix a farcir la casa amb totes dues coses: el pessebre i l’arbre de Nadal. Aquest últim, l’arbre, sembla que no creï cap divisió ideològica, probablement pel seu caràcter aparentment menys religiós (pocs recorden l’arbre prohibit per Adam i Eva). Tanmateix, és curiós observar que aquestes diferències ideològiques desapareixen quan les persones tenen fills petits: amb la presència de menuts a casa, tenir arbre i, sobretot, tenir pessebre, es converteix en gairebé una obligació.

Finalment, les dades també ens indiquen que la concepció del Nadal com a festa religiosa és quelcom que augmenta a mesura que ho fa l’edat de la persona. En canvi, els joves tendeixen a concebre el Nadal més com una qüestió familiar i, sobretot, comercial. Un efecte que podria ser més aviat generacional i no estar pas relacionat amb el cicle vital.

Sigui com sigui, l’acceptació d’aquestes festes, unes de les més celebrades en la nostra societat, probablement es deu no només al fet que permetin un recolliment familiar, sinó també a la capacitat d’adaptar-se a diferents ideologies i maneres de veure el món. En termes politològics podríem dir que el Nadal és una festa 'catch-all': arriba a gairebé tothom.

stats