Com entendre una ampolla de vi: el blanc

A Catalunya hi ha una llarga tradició de vins blancs i, de fet, les onze denominacions d'origen catalanes n’elaboren. Les varietats de raïm blanc autòcton són, principalment, el macabeu, el xarel·lo, la parellada, la garnatxa blanca i el moscatell, però també hi ha varietats foranes amb molta presència a Catalunya, com el chardonnay i el sauvignon blanc. Totes són capaces de donar vins blancs de gran qualitat i amb una infinitat de matisos. 

Malgrat tenir una llarga tradició amb el vi blanc, encara són molts els consumidors que confonen algunes de les característiques més comunes d’aquest tipus de vi. Bona part de la informació que necessitem per entendre quin tipus de vi tenim a les mans apareix a l'etiqueta, però cal saber interpretar-la. 

Els joves, afruitats

Una informació que ens pot donar moltes pistes de com serà el vi és saber el temps que ha passat des que es va collir aquell raïm. El vi que es consumeix primer és el vi novell. En alguns casos només ha estat un parell de setmanes dins de l’ampolla. Després hi ha el vi jove, que s’embotella directament després de la fermentació i surt a la venda a principis de l’any vinent, de manera que ja ha estat uns mesos dins de l’ampolla. Si tenim a les mans un vi novell o jove, hem d’esperar un vi en el qual predominin les aromes primàries i les secundàries. “Les aromes primàries són les que venen directes del mateix raïm i les secundàries són les que arriben durant la fermentació”, explica Anton Castellà, enòleg i secretari tècnic de la DO Catalunya. Aquestes aromes més inicials acostumen a ser afruitades i ens poden evocar l’olor de la poma, de la pera o també de cítrics, com la llimona, la taronja o la mandarina. En els vins blancs joves que es fan al Mediterrani també és comú distingir-hi tons de préssec, segons explica Castellà. L’aroma més floral ens evoca, directament, a la fragància d’un ram de flors. Aquests vins més primerencs també són més frescos i tenen menys graduació alcohòlica. 

Envellir té més matisos 

A partir d’aquí, la resta de vins ja han passat per bota (o fins i tot per àmfora). Hi ha els de semicriança o roure, que han estat en bota entre tres i sis mesos; els de criança, que hi han estat almenys dos anys i un tercer a l’ampolla, i els de reserva (maduren durant un mínim de tres anys) i gran reserva (almenys cinc anys entre bota i ampolla). En aquests vins hi ha molts més matisos que en els joves. L’aroma de la fruita no hi és tan present i s’hi poden trobar moltes més notes. “És un vi més complex, més contundent, més corpulent”, segons explica Castellà. Com que l’elaboració és més llarga, també serà un vi més car. 

Dolç o sec

Hi ha alguns consumidors que, a l’hora de demanar un vi blanc, confonen dos conceptes que, en realitat, no estan relacionats. Un vi pot ser dolç i afruitat, però també pot ser sec i afruitat. En algunes ocasions, aquesta informació també apareix a l'etiqueta del vi. Es considera dolç o sec en funció de la quantitat de sucre residual que porta el vi, però en qualsevol dels dos casos pot ser afruitat o menys aromàtic. "El vi amb una petita quantitat de sucre és un vi fàcil de beure, llaminer i ideal per a gent que comença a beure vi. Acostuma a ser molt aromàtic, per això hi ha certa confusió; s’assumeix que un vi aromàtic ha de ser lleugerament dolç, però també hi ha vins secs que són aromàtics”, explica Anna Casabona, sommelier de Juvé & Camps. 

El tipus de raïm utilitzat per fer el vi –que sovint apareix a l’etiqueta– també ens dona pistes de com serà. Per exemple, les varietats que acostumen a fer vins més aromàtics són el moscatell, el sauvignon blanc o el gewürztraminer (que és d'origen alemany però n’hi ha de plantat per Catalunya), i les menys aromàtiques solen ser la macabeu, la xarel·lo i la chardonnay. 

Una altra informació important que ens pot donar pistes de com és el vi blanc que tenim a les mans és la seva denominació d'origen. Totes les denominacions d’origen catalanes fan vi blanc, però entre elles també hi ha algunes diferències. La que en produeix més és la DO Penedès, principalment amb les varietats xarel·lo, macabeu i parellada. Els vins blancs joves del Penedès són àcids i molt afruitats, ben constituïts i harmònics; els fermentats en bota o amb criança en bota, en canvi, són estructurats, amb cos i molt rodons en boca. A la DO Tarragona també predominen els blancs, principalment elaborats amb les varietats de raïm parellada, macabeu, xarel·lo, garnatxa blanca i chardonnay. Hi ha molta varietat entre els vins blancs de Tarragona, però normalment podem esperar un vi fresc, de baixa graduació alcohòlica, amb aromes afruitades i agradables. A la Terra Alta també predomina el raïm blanc. Hi ha macabeu i parellada, però sobretot garnatxa blanca. De fet, a la Terra Alta es conrea el 33% de la garnatxa blanca mundial. La DO Alella també aposta pel vi blanc, sobretot amb les varietats de pansa blanca, chardonnay i sauvignon blanc.