Les finals nacionals dels Jocs Esportius Escolars, una oportunitat per a la inclusió

El 2 i 3 de juny, 4.800 alumnes van tancar la temporada esportiva amb 43 finals arreu del país

Judit Monclús
3 min
Imatge d'un partit de voleibol femení jugat al pavelló de la Mar Bella, a Barcelona / UCEC

De la mateixa manera que ho fan els cursos a les escoles, arriba el mes de juny i finalitzen les temporades esportives. Els passats 2 i 3 de juny, diverses localitats de Catalunya van acollir les finals nacionals dels Jocs Esportius Escolars, unes jornades que combinen a la vegada l’esperit competitiu i el de la inclusió d’acord amb la normativa dels Consells Esportius de Catalunya, que a més de promoure l’activitat física, també impulsa l’educació en valors en el terreny de joc.

Un total de 4.800 participants, procedents de centres escolars i de clubs esportius de tot el territori català, van disputar 43 finals de quinze disciplines diferents –atletisme, bàdminton, bàsquet, cros, escacs, esquí, futbol a 7, futbol sala, gimnàstica aeròbica, gimnàstica rítmica, handbol, natació, patinatge, tenis taula i voleibol– en les categories benjamí, aleví i infantil. Una de les novetats d’aquest any ha estat el sistema de concentració que s’ha gestat per acollir aquestes multitudinàries competicions i que ha estat un èxit per la bona convivència que hi ha hagut entre tots els membres dels diferents equips esportius que hi van concórrer.

En aquest sentit, les Terres de l’Ebre van acollir tretze d’aquestes finals: a Tortosa s’hi van disputar les de mini handbol benjamí masculí i femení, les de mini bàsquet benjamí i aleví masculí i femení, el futbol 7 infantil masculí, així com el tenis taula individual i per equips. Per la seva banda, la Ràpita va acollir les finals de bàsquet infantil masculí i femení; i Amposta va fer el mateix amb les d’handbol infantil masculí i femení. Aquests municipis es van plantejar la celebració d’aquestes finals com un assaig pel que suposarà al conjunt de les Terres de l’Ebre acollir-hi l’any que ve els World Sport Games durant una setmana. Des dels Consells Esportius de Catalunya han valorat aquesta presa de contacte amb el que serà l’esdeveniment del 2019 per a les Terres de l’Ebre d’una manera molt positiva, especialment per la implicació de les entitats esportives de la zona i per l’alt nombre de voluntaris que s’hi han interessat i que ja van posar-se a prova amb les finals dels Jocs Esportius Escolars.

Un partit de futbol dels Jocs Esportius Escolars / UCEC

El que puntua és participar

A diferència del que passa a les federacions esportives, els reglaments dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya obliguen que tots els esportistes que s’han apuntat a disputar aquesta competició juguin com a mínima una part sencera dels seus partits. Cada partit consta de quatre parts i cada part comença amb el marcador zero a zero. Per això, els resultats dels esports d’equip no equivalen als punts guanyats, sinó a la suma dels resultats de les seves parts on guanyar t’atorga tres punts; empatar, dos; i perdre, un. D’aquesta manera, els Consells Esportius volen evitar que els equips sempre facin jugar només els esportistes més bons i els obliguen a barrejar-los d’acord amb les seves capacitats.

Una altra característica de les competicions dels Jocs Esportius és que inclou la categoria mixta, que participa en la categoria masculina. Des dels Consells Esportius asseguren que d’aquesta manera asseguren que si hi ha algun equip de noies que no té prou membres, o a la inversa, pugui participar a les competicions igualment.

Campions en valors

El comportament dels entrenadors amb els seus jugadors, com responen els participants a diferents situacions sobre el terreny de joc, les reaccions dels pares dels esportistes a les grades. Totes aquestes situacions també puntuen durant la celebració de les competicions dels Jocs Esportius Escolars. A banda dels resultats purament esportius, tots els partits compten amb un tutor de joc que avalua el comportament dels participants. Així, quan acaba el partit, hi ha l’acta esportiva i una puntuació de valors que farà que s’acabi convertint en vencedor en la categoria de valors, al marge de la disciplina que disputi, o no.

Els tutors de joc, a més de fer d’àrbitres convencionals, també volen mostrar-los la necessitat de jugar net i fent que l’infant reflexioni sobre la seva actuació in situ. A banda, quan detecten comportaments excepcionals en positiu, també mostren targetes verdes per animar-lo a seguir participant en el joc d’una manera honesta, pacífica i en sintonia amb els companys. “Es busca molt la inclusió i la capacitat de treball conjunt, especialment en el cas dels centres amb alumnat immigrant, ja que volem que se sentin valorats i que formen part del nostre país”, asseguren des dels Consells Esportius. Enguany, a més, amb el lema ‘Jo sempre hi guanyo’, algunes finals s’han convertit en solidàries gràcies a la col·laboració amb la Casa dels Xuklis, entitat que dona acollida a les famílies de nens i nenes amb càncer que s’han de desplaçar lluny de casa seva per seguir el tractament mèdic.

stats