El poder inclusiu de la música: de les aules de l’ESMUC a la neurociència terapèutica

És dissabte, 24 de maig del 2025. En una aula de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), una quinzena de persones seuen a terra. Davant seu, hi tenen carillons, xilòfons i metal·lòfons. Sostenen les baquetes amb les mans i, en silenci, esperen les indicacions del professor, que ja ha entrat a l’aula. És una activitat molt especial: l’alumnat prové d’escoles de música i conservatoris d’arreu de Catalunya, Andorra, Aragó i Navarra, i té ceguesa o discapacitat visual greu. Avui, juntament amb les seves famílies, participen en la XIX Trobada Música a les Mans, organitzada conjuntament entre l’ESMUC i el Centre de Recursos Educatius ONCE Barcelona.

“És una jornada per donar valor a la tasca que fan els centres d’educació inclusiva i per donar-los força, per fer unió entre professorat, família i alumnes per continuar amb els estudis musicals”, manifestava durant la jornada Isidre Vallès, especialista de música del CRE ONCE Barcelona. “En aquesta trobada ens deslliguem de la partitura com a base del llenguatge i treballem més l’oïda, que és una cosa en què aquest tipus d’alumnes estan més avançats”, afegia Carles Marigó, pianista i professor de l’ESMUC.

La trobada reflecteix una idea que des de la direcció de l’ESMUC remarquen sovint. "La mateixa naturalesa de la música, entesa com un llenguatge universal i profundament experiencial, sovint esdevé una via especialment adequada per a estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu, ja que permet múltiples formes d’expressió, participació i comunicació més enllà del codi verbal", explica a l'ARA la direcció del centre. És des d’aquesta convicció que l’ESMUC treballa per convertir la inclusió en una pràctica quotidiana: un marc on el ritme, la proximitat i l’adaptació constant s’integren de manera natural en les classes, els conjunts instrumentals i l’acompanyament individual de cada estudiant.

Aquest enfocament inclusiu no es queda en els plans docents: es desplega a la pràctica a través de projectes que posen l’alumnat en contacte directe amb la diversitat. Tallers com Música a les Mans, col·laboracions amb l’ONCE i programes compartits amb la Fundació SIFU permeten que estudiants i professorat aprenguin noves maneres de fer música i de relacionar-s’hi. Cada experiència aporta recursos, mirades i estratègies que després retornen a les aules, i reforcen un model educatiu que entén que la inclusió és, sobretot, una manera de fer créixer la comunitat musical des de la diversitat de capacitats.

Què és la musicoteràpia neurològica?

En paral·lel a la feina que fa l’ESMUC a les aules, hi ha l’àmbit terapèutic. Ho explica a aquest diari Anna G. Castells, musicoterapeuta especialitzada en musicoteràpia neurològica (NMT), que treballa amb infants i adults amb discapacitat intel·lectual, paràlisi cerebral o dificultats de comunicació. Segons Castells, la música no només acompanya, sinó que transforma. "L'NMT és una teràpia basada en proves científiques que utilitza la música per treballar pensament, moviment i llenguatge a través de vint tècniques diferents", detalla. És una manera d’intervenir que adapta cada activitat musical al diagnòstic i als objectius de cada persona, i que permet veure canvis emocionals, cognitius i motors que difícilment es podrien aconseguir per altres vies.

Un dels canvis més visibles és l’emocional. Castells explica el cas d’un infant amb paràlisi cerebral que només pot moure els ulls i la boca. "Quan sent el seu nom cantat o el so de la percussió o de la guitarra, la seva expressió facial canvia completament; el rostre se li omple d’un somriure radiant". Aquesta resposta, aparentment senzilla, és per a les famílies una confirmació que l’infant està connectat, atent i receptiu.

En altres casos, la música serveix per reforçar habilitats motrius essencials. Amb una petita ocarina, per exemple, un altre nen treballa la musculatura orofacial per millorar l’alimentació i reduir la salivació. El so que aconsegueix treure de l’instrument, que és com una petita flauta, actua com a reforç positiu i la cançó compartida converteix l’exercici en una activitat significativa i motivadora.

La base d’aquests canvis és neurològica. Castells destaca que el ritme és una de les eines més potents: quan una persona escolta un batec constant, els seus moviments tendeixen a sincronitzar-s’hi de manera natural, fins i tot si abans eren irregulars. El cervell activa les àrees motores abans que el cos es mogui, i el ritme funciona com un rellotge intern que millora la coordinació. També la melodia pot obrir camins inesperats. Les persones amb afàsia sovint poden cantar millor que parlar perquè el cant activa xarxes de l’hemisferi dret que solen estar intactes. "El ritme, la melodia i el patró repetitiu de la música organitzen el cervell d’una manera que facilita el moviment, la parla i l’atenció", resumeix Castells.